PRIMER: Homenatjarem, a cinc treballadors paperers , que es van presentar i van ser elegits a la
candidatura del Front Popular, continuant en el càrrec com a Alcalde en tot el període de la II
República des de 1931 al 1939 Vicente Torregrosa Prats. Els seus companys de Comitè Municipal,
Bautista Santamaria Castelló, José Prats Ferrándiz, José Guillen Sanjuán, Miguel Vidal Bellot.
Vicente Torregrosa Prats “Guito”. Va ser un alcalde revolucionari en la realització i implantació
d’avançades mesures dirigides al benestar de les veïnes i veïns del seu estimat poble de l’Alqueria,
com ens explica la seua filla Amparo Torregrosa (Bellota).
Com la casa per al Mestre. Plantació d’arbres a l’Escola. Subvenció de viatges als escolars per banyarse a la Mar. Fonts públiques, Compra de bombes per a l’aigua potable. Per totes aquestes accions i ser
Republicà i sindicaliste de la UGT, va ser perseguit i detingut a l’acabar la guerra.
Els 5 arrestats en el sumari 6331, Vicente Torregrosa, Bautista Santamaria, José Prats, José Guillem,
Miguel Vidal. A tost els acusaven i no en van poder provar res, segon el document de l’expedient com
no van cometré cap mena d’atropellaments, posant els mitjans necessaris per a evitar que els altres
els cometeren, va procurar protegir les persones d’ordre, ajudar les persones de dretes i tenir un bon
comportament amb elles, ignoren si va tenir participació en les destrosses de l’església. Vicente
Torregrosa i tres companys van ser condemnar a un any a Miguel Vidal a tres anys de presó, pel
consell de guerra (Una pantomima sense drets que condemnaven fins a penes mort), per Auxili a la
Rebel·lió Militar.
El Fòrum tenim molt interés que els EXPEDIENTS estiguen en mans de les famílies i dels investigadors,
perquè la societat sàpiga que els consells de guerra i les condemnes han de ser anul•lades. Perquè els
que havien de ser condemnats per Rebel-lió Militar eren els franquistes que van ser, els que van pagar
el colp d’estat i no els que van lluitar per la legalitat vigent la II República, la llibertat i la Democràcia.
La segona activitat: Serà la inauguració de l’Exposició. “Artistes de l’Exili i la Lluita”.
Que es podrà visitar: Al Museu de l’Alqueria d’Aznar, a partir de l’11 al 22 de setembre.
Horari: de dilluns a divendres de 19 a 21 dissabtes i diumenges d’11 a 13 i de 18 a 20
Aspectes Artístics: L’exposició d’obra gràfica que presentem forma part de la col•lecció particular de
Norma Prats i Luis Ardevínez, amb ella volem reconéixer la generositat d’artistes que es van
comprometre amb la causa de la llibertat i la democràcia, lluitant contra la dictadura franquista i que a
vegades van pagar amb presó i exili; com Francisco Mateos, participant en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de Paris en 1937 al costat de Picasso i Miró, detingut i empresonat de 1939 a
1943 per la seua pertinença a la UGT, Agustín Ibarrola torturat i empresonat en 1964, complint
condemna de 4 anys de presó, Joan Castejón detingut en la manifestació del 1r de Maig de 1967,
condemnat a diversos anys de presó, Joan Genovés detingut per pintar el
quadre “l’abraçada “, etc,etc,etc. La mostra conté també obra realitzada en un homenatge a Miguel
Hernández, celebrada a Orihuela al maig de 1976 titulada “Homenatge dels Pobles d’Espanya a Miguel
Hernández” entre les obres l’última carta que va escriure el poeta a la seua dona Josefina.
Aspectes Polítics: En aquest sentit dir que els artistes de l’exposició, van participar en grups artístics
clars signes progressistes i de prestigi, com el valencià Grup Parpalló on van estar E. Sempere,
Andreu Alfaro, Joan Genovés, Equip Crònica i Equip Realitat. El madrileny Grup El Pas, on van
recaptar Juana Francés, Pablo Serrano i Rafael *Canogar. El també valencià Grup Embalum:
Carme Jorques, Rafa Calduch i Miguel A. Rius. Grups alacantins com el d’Elx amb
Joan Castejón i Alcoiart amb Toni Miró i Sento Masiá.
També esmentar que en l’exposició es poden veure diferents tècniques d’obra gràfica com: xilografia,
litografia, serigrafia i gravats en punta seca, aiguatinta i aiguafort.