El Consorci de Museus acciona el debat sobre el panorama de l’art contemporani a Alacant

• ‘Tot el que veus és art’, de Pilar Tébar i José Luis Martínez Meseguer , s’exposa a la Llotja del Peix durant un any, amb quatre mostres amb l’obra de 50 artistes, 36 dels quals són alacantins
• La primera mostra dedicada a videoart reuneix les obres d’Art al Quadrat, Santi Delgado, Solimán López, Paco Valverde, Olga Diego, Ana Esteve, Helena Llopis i Antonio Ortuño

Alacant (23/03/2018). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Gloria Vara, ha presentat la primera exposició del projecte ‘Tot el que veus és art’ a la sala d’exposicions La Llotja del Peix d’Alacant.

A la presentació han assistit també els comissaris, Pilar Tébar i José Luis Martínez Meseguer, així com els artistes representats en la mostra, Art al Quadrat, Santi Delgado, Solimán López, Paco Valverde, Olga Diego, Ana Esteve, Helena Llopis i Antonio Ortuño.

‘Tot el que veus és art’ és el projecte seleccionat dins de la convocatòria 365 dies ALC per a comissariat durant un any de la Sala C de la Llotja del Peix. El cicle, compost per quatre exposicions, comença amb una mostra sobre videoart, a la qual seguiran les dedicades al retrat, al paisatge i a la cultura urbana.

El director del Consorci de Museus ha explicat que “‘Tot el que veus és art’ presentarà, al llarg d’un any, l’obra de prop de 50 artistes principalment alacantins per a mostrar el panorama de l’art actual”.

Pérez Pont ha manifestat que “el programa 365 dies ALC ens dóna l’oportunitat de desenvolupar un projecte artístic en el temps, i ens permet la investigació i la interrelació de les arts” i ha afegit que “diverses activitats paral•leles fomentaran la participació dels agents culturals i accionaran el debat sobre l’art actual a Alacant”.
El director del Consorci de Museus ha conclòs que “la proposta de ‘Tot el que veus és art’ arreplega, d’aquesta manera, un dels objectius principals de les nostres convocatòries públiques, com és contribuir a la professionalització del sector artístic alacantí”.

‘Tot el que veus és art’ és un cicle expositiu concebut com un viatge a través de diverses manifestacions artístiques en què, en cada parada o estació, descendiran i pujaran noves maneres d’expressió.

Hi intervindran artistes, crítics d’art, comissaris o col•leccionistes, majoritàriament de la Comunitat Valenciana i alacantins a la diàspora.

Els comissaris han explicat que “el cicle és un dels possibles panorames de la pràctica artística contemporània de la Comunitat Valenciana. Aquest primer moment presenta una selecció de treballs, inèdits a Alacant, d’artistes que treballen fonamentalment el suport vídeo, ja siga en monocanal o instal•lació”.

Artistes radicats i que treballen a Alacant, Elx i València o valencians a Madrid, Múrcia o Nova York. Distints estils. Distintes inquietuds. Distints manejos de la mateixa tecnologia. Maneres de veure i entendre l’art en moviment. La reivindicació feminista d’Art al Quadrat. Els pictovídeos o l’experimentació geomètrica de Santi Delgado. La preocupació per l’entorn de Solimán López i Paco Valverde. Els codis personals o socials, percebuts des de diversos punts de vista per Olga Diego, Ana Esteve, Helena Llopis i Antonio Ortuño.

Art al quadrat: ‘Las cinco jotas de las silenciadas’ (2016)

Videoinstal•lació que es compon de 5 fotografies, 7 textos i un audiovisual en què es relaten cinc històries de dones reals, rescatades de testimonis de familiars o veïns que s’han transmés de manera oral i que segueixen vives en la quotidianitat. Es transformen en jotes que ressonen als llocs on els fets concrets d’aquestes dones van ocórrer i les trauen així de l’oblit.

Santi Delgado: ‘FuxBrux’ (2016) i ‘DA-C’ (2011)

Dos pictovídeos o vídeos pictòrics que conjuguen l’aproximació al vídeo però des del punt de vista del pintor. Una continuïtat entre l’ofici clàssic de pintar i els nous recursos tecnològics, i és al mateix temps contemporani i conseqüent amb el llegat de l’art de la modernitat. Vídeo monocanal.

Olga Diego: ‘Avestruz’ (2001)

Vídeoacció desenvolupada en la serra d’Aitana. És una reflexió sobre la por: causes i desarreglaments, l’expressió de l’últim i “irracional recurs” d’una persona capturada per la por. La seua bogeria i la seua lluita. És una acció que imita l’estruç en la frase: “amagar el cap com els estruços”. Vídeo monocanal.

Ana Esteve Reig: ‘Bad Romanç’ (2010)

Els desastres són fenòmens que afecten l’estabilitat i la continuïtat de la vida i produeixen canvis irreversibles. En aquest vídeo es mostren alguns paisatges destruïts, mentres que les xiques escolten música. Aquesta obra va ser filmada després d’un incendi al setembre de 2010 prop de les muntanyes de la Mariola a Alacant. L’experiència del desastre i l’estranya bellesa dels paisatges va ser una raó per a retratar-lo, però també el poder i el perill de la naturalesa humana.

‘Lessons: How to Fall down Property?’ (2015)

Naix com un vídeo tutorial per a explicar com caure sense fer-se mal. En alguns canals de vídeo com Youtube pots trobar constantment vídeos casolans de diferents persones que donen consells o expliquen exercicis esportius, trucs, etc. La ‘performer’ és l’artista mateixa.

Helena Llopis Davó: ‘Sweet Dreams’ (2017)

Videoinstal•lació sobre el temps i el moviment. Deu personatges, homes i dones, a través d’una acció, representen els efectes que els diversos ritmes de vida poden tindre sobre el nostre estat d’ànim i viceversa. El que l’obra qüestiona és en quin ritme de vida volem invertir el nostre temps estimat.

Solimán López: ‘Celeste’ (2017)

Videoinstal•lació que mostra paisatges digitals en temps real obtinguts per cels reals. S’arrepleguen dades del cel gràcies a un Raspicam i es recupera la informació de la imatge RGB en el servidor, que analitza la informació i crea paisatges digitals degradats en temps real amb informació addicional relacionada amb el clima, tendències de Twitter, latitud, longitud, hora i número de l’arxiu creat.

Antonio Ortuño: ‘Escapes and Lies: Dont follow me’ (2011) i ‘Escapes and Lies: Escape’ (2011)

Videoinstal•lació que, en aquesta ocasió, explora sentiments i sensacions sobre el concepte de la fugida, que té molt a veure amb sentiments trobats que ens fan comportar-nos fora de nosaltres mateixos. Seguint amb la seua línia de treball habitual. Les fugides deixen empremtes, preguntes, respostes i, sobretot, desfici si realment hi ha alguna cosa trista al darrere; si és al contrari, podem arribar a sentir-nos segurs, és a dir, fer-ho tot sense fer la vista arrere i sense que ningú interferisca en la nostra vida.

Paco Valverde: ‘Paisaje sonoro’ (2018)

Aquest artista treballa sobre el paisatge en diversos formats. En aquesta ocasió, és un vídeo d’un paisatge sonor sobre una plantació de palmeres amb so i imatge capturats en un hort de magraners en la vega baixa del Riu Segura, a Alacant, en concret a la població de San Isidro. Aquesta videoinstal•lació es projecta simultàniament sobre dos monitors de TV a mode de díptic.