Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Petrer

Petrer compta els dies per tornar a celebrar els seus Moros i Cristians

Des del dia del Pregó el passat 26 d’abril, Petrer ja vibra amb l’espera de les seues benvolgudes festes de Moros i Cristians. Estes festes, amb més de dos segles d’història, ja han celebrat alguns dels seus actes previs: el Pregó, les Banderes, Entraetes… Intercomarcal TV ha volgut sumar-se a este ambient festiu petrerí amb entrevistes i reportatges especials sobre alguns dels seus protagonistes. Hem pogut parlar amb les deu comparses i capitanies, així com amb altres convidats que celebren efemèrides especials.

COMPARSA DE MARINERS

La Comparsa de Mariners va ser fundada l’any 1896 i compta amb prop de 300 membres. Enguany presenta un nou disseny oficial masculí i serà l’encarregada d’obrir l’Entrada Cristiana amb el seu boato. El seu president és Luis Ferris i la seua capitania la conformen Juan Fco. Latorre, Irene Latorre i Vera Carbonell.

COMPARSA DEL TERÇ DE FLANDES

Fundada el 1879, la Comparsa del Terç de Flandes és una de les més particulars de la festa petrerina. Amb els seus més de 400 membres, és una comparsa molt apegada a la seua llarga història com ens conta la seua directiva, presidida per Pepe Máñez. La capitania d’este 2025 la formen Rodrigo Millá, Belén Millá, Maria Millá i Alejandra Andreu.

COMPARSA D’ESTUDIANTS

Fundada el 1930, la Comparsa d’Estudiants és la més nombrosa de les que participen en les festes de Sant Bonifaci, amb més de 800 membres. Destaca d’ella la seua alegria, com ens conta el seu president, Vicente Escolano Mateo. La seua capitania per a enguany la formen Aris i Álvaro Medina, Teresa i Gema Corpus i Daniela Moltó.

COMPARSA DE LLAURADORS

Tot i els seus vora 400 membres, la Comparsa de Llauradors té un ambient molt familiar que la fa molt estimada entre els petrerins. Va ser fundada l’any 1946 i destaca per la seua alegria i bon ambient, com destaca el seu president Vicente Guerra. La seua capitania d’enguany la formen Aitor Juan, Lucia Antón i Anne Torregrosa.

COMPARSA DE BISCAÏNS

La Comparsa de Biscaïns presenta la particularitat de ser a la vegada la més antiga i la més jove del bàndol cristià. Açò es deu a que se suposa va ser fundada al voltant de 1845 (es desconeix la data exacta), però va desaparèixer el 1930. Després d’uns quants anys, va tornar a eixir als carrers de Petrer l’any 1957. El seu caràcter medieval i guerrer la fa única al bàndol cristià petrerí, com conta el seu president Javier Pina, que enguany s’estrena al capdavant d’esta comparsa de prop de 300 festers. Parlem també amb la seua capitania d’este 2025, formada per José Ramón Pérez, Lidia Martínez i Julia Pérez.

 

COMPARSA DE BEDUÏNS

La comparsa “dels Carrutxes” va ser fundada l’any 1963 com a una escissió de la comparsa de Mariners. Prompte va ser imitada a altres poblacions com Ibi o Callosa d’en Sarrià. En l’actualitat hi formen part uns 300 festers, comandats pel seu president, Víctor Manuel Juárez. La seua capitania del 2025 la conformen Antonio Fernández, Nayma Fernández i Laia Roda.

 

COMPARSA DE MOROS VELLS

La comparsa més antiga de Petrer, fundada el 20 de maig de 1821, és la segona més nombrosa, amb uns 650 membres. El seu president, Pepe Rico, no va poder acudir per un problema d’última hora a parlar amb nosaltres, però amb qui sí que vam poder parlar va ser amb part de la capitania d’este 2025, formada per José López i Ximo Romero com a capitans, Ana López i Maria Victoria Romero com a abanderades i la menuda Vega Luna com a rodella. Tots tenen una forta vinculació familiar amb la comparsa.

COMPARSA DE BERBERISCOS

La comparsa de Berberiscos és la més jove de la festa de Petrer, doncs va nàixer el dilluns 19 de maig de 1975. Tot i ser la més jove, és una de les més nombroses, amb uns 600 membres, entre els quals hi ha molta gent jove, com ens conta el seu president, Víctor Antón. La seua capitania per a enguany la formen Antonio Pérez, Aurora Pérez i Lucía Barceló.

Amb motiu del seu 50 aniversari, vam poder acostar-nos també a la seua seu al carrer Nou per parlar sobre la commemoració de tan important efemèride.

DESFILE CONMEMORATIVO

COMPARSA DE FRONTERIZOS

La Comparsa de Moros Fronterizos va ser fundada l’any 1972 per incloure els veïns del llavors jove barri de la Frontera. En l’actualitat compta amb uns 400 membres, segons ens conta el seu president, Enrique Ramírez. També hem pogut parlar amb la seua capitania: Adán Rubio, Eva Mira i Silvia Ruiz.

COMPARSA DE MOROS NOUS

La Comparsa de Moros Nous va ser fundada el dia 15 d’agost de 1949, tot i que va ixir per primera volta al carrer en la baixada de càrrecs de l’ermita el 15 de maig de 1950 i va prendre part per primera volta en les festes de 1951. És una comparsa molt elegant, com hem pogut comentar amb Manuel Sanjuán, el seu president, i compta amb més de 400 membres. La capitania del 2025 la formen Miguel Israel Alfaro, Isabel Alfaro i Claudia Payà.

A més, amb motiu del seu 75 aniversari, la Comparsa de Moros Nous està preparant una sèrie d’actes commemoratius. Per a parlar d’ells ens hem desplaçat a la seua seu social al carrer dels Pins.

COMISSIÓ D’AMBAIXADES

Les ambaixades de Petrer, compartides parcialment amb Saix i Villena, son unes de les més antigues de quantes es reciten a la geografia festera. Per a que estos actes funcionen correctament, dins la Unió de Festejos existeix una Comissió d’Ambaixades molt activa. Hem pogut parlar amb ells sobre el seu treball.

FILÀ DESTACADES: 25 ANIVERSARI

L’any 2000 va fundar-se una nova filà en la comparsa d’Estudiants, la filà Destacades. Enguany, 25 anys després, esta filà està de celebració. Ens han obert les portes del seu quartelillo per contar-nos estos anys d’història.

FILÀ ALIZARES: 25 ANIVERSARI

Esta filà de la Comparsa de Fronterizos té un origen molt particular: un club de tennis. Animades per l’amistat que les unia, unes quantes jugadores d’este esport van decidir l’any 2000, fa ara 25 anys, fundar una nova filà de la Comparsa dels bombatxos grocs.

FILÀ SOBERANES: 50 ANIVERSARI

La festa de Petrer era molt diferent l’any 1975. Fins pocs anys abans, les dones només havien pogut participar a les festes com a cantineres o com a abanderades i en algunes comparses encara tenien molt limitada la participació. Una d’eixes comparses era la del Terç de Flandes, que el 1975 va tindre la seua primera filà femenina: la Filà Soberanes.

FILÀ ESCUDEROS DEL CID: 50 ANIVERSARI

Durant els anys 70 part de la Comparsa de Biscaïns va començar a adoptar un estil medieval que anys després es traslladaria a tota la comparsa. Ara fa 50 anys, un grup de joves va fundar una filà en eixe mateix sentit, la filà Escuderos del Cid.

FILÀ DAMASQUINOS: 50 ANIVERSARI

Quan es va fundar la comparsa de Moros Marroquins (actualment Moros Nous), l’any 1949, la que fins al moment havia sigut l’única Comparsa de Moros va canviar el seu nom pel de Árabes Damasquinos. Tot i això, l’any 1974 va oficialitzar el nom pel que tot el poble la coneixia: Moros Vells. Quan l’any següent un grup de xiquets, fills de moros vells “de tota la vida” van fundar una nova filà a la comparsa no van dubtar en el nom que prendrien: així va nàixer la Filà Damasquinos.

 

FILÀ HURÍES: 50 ANIVERSARI

Quan es va fundar la Comparsa de Berberiscos l’any 1975 va comptar des del primer any amb una filà femenina que enguany, igual que la comparsa, compleix 50 anys. Parlem amb la Filà Huríes sobre la seua trajectòria festera.

FILÀ BERBERECHOS: 50 ANIVERSARI

Les Huríes, és clar, no van desfilar assoles en les seues primeres festes. Altra filà fundadora de la Comparsa de Berberiscos ha arribat a l’actualitat per complir anys junt amb la comparsa: la Filà Berberechos.

AMBAIXÀ EN VALENCIÀ: 50 ANIVERSARI

Un dels actes més propis de les festes de Petrer és l’Ambaixà en Valencià, que se celebra cada any en la nit del divendres de festes. L’origen d’este acte està en l’Ambaixà humorística que celebrava la Xusma i que va ser prohibida en l’època de la dictadura. L’any 1975, va poder-se recuperar este acte, no sense inconvenients. Enguany celebren el seu 50 anys i ens han oferit diversos detalls sobre esta efemèride i com la celebraran.


200