Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

Descobreixen a la cova de les Dones el major conjunt d’art paleolític del litoral mediterrani oriental de la península Ibèrica

Alacant. Dilluns 11 de setembre de 2023

Investigadors de les universitats d’Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han publicat recentment un article sobre el descobriment d’un gran santuari paleolític, el més important del litoral mediterrani oriental de la península Ibèrica fins a l’actualitat, a la cova de les Dones o cova Dones, localitzada al municipi de Millars (València).

La cova de les Dones és un lloc molt conegut a la zona, habitualment freqüentat per espeleòlegs i excursionistes, i del qual es tenen notícies de visitants des del segle XVIII. No obstant això, l’existència de pintures paleolítiques en la cavitat era desconeguda fins al descobriment d’aquestes l’any 2021 per part dels doctors Aitor Ruiz-Redondo (Unizar), Virginia Barciela González (UA) i Ximo Martorell Briz (UA), arqueòlegs i especialistes en art prehistòric. Entre els tres han descobert més d’una trentena de nous conjunts d’art rupestre en les dues últimes dècades en diferents regions europees.

A la cova de les Dones s’han documentat, fins ara, més d’un centenar d’unitats gràfiques (motius rupestres), fetes mitjançant pintura, gravat simple i raspat. Això converteix el jaciment, per nombre de motius i varietat de tècniques, en el conjunt paleolític més important del litoral Mediterrani oriental de la península Ibèrica. De fet, es tracta probablement de la cova amb art paleolític amb nombre més gran de motius descoberta a Europa des d’Atxurra (Biscaia), el 2015. A diferència d’aquesta última, que se situa a la regió Cantàbrica (un dels llocs amb major densitat de conjunts paleolítics del món), la cova de les Dones es localitza en una zona on tradicionalment no abunden aquest tipus de jaciments. En quasi 150 anys des del descobriment de l’art rupestre paleolític (Altamira el 1879) no s’havia trobat un enclavament d’aquesta importància en els territoris combinats de Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia. L’escassetat d’aquests grans conjunts era paradoxal tenint en compte l’existència de la cova del Parpalló a València, que té la col·lecció més gran del món de plaquetes decorades paleolítiques.

L’estudi, publicat en el Project Gallery de la revista britànica Antiquity, consisteix en una anàlisi preliminar de les característiques i rellevància del jaciment en el context de l’Art Paleolític europeu. Aquest inclou, almenys, 19 representacions animals confirmades (cérvoles, cavalls, urs i un cérvol) i destaca, a més de per la quantitat de motius i localització geogràfica, per una peculiaritat tècnica: la majoria de les pintures s’hi han fet amb argila. Si bé aquesta tècnica és coneguda en l’art paleolític, els exemples de la seua utilització són escassos en el còmput global, mentre que a la cova de les Dones es tracta de la tècnica majoritària. Malgrat la senzillesa de realització, l’antiguitat d’aquestes «pintures d’argila» està avalada, a més de pel seu «estil» (que inclou clares convencions paleolítiques), per la presència de gruixudes crostes d’estalagmites que cobreixen diverses d’aquestes. Combinant l’anàlisi de diferents evidències indirectes, els autors calculen que el conjunt podria tenir una antiguitat mínima de 24.000 anys, aproximadament.

El projecte, liderat pels autors de la publicació, es troba en una fase preliminar. En la cavitat, de quasi 500 metres de longitud, encara queden moltes zones per prospectar i panells a documentar amb exhaustivitat, per la qual cosa es preveu el descobriment de nous motius els pròxims anys per part de l’equip multidisciplinari que duu a terme la investigació.

Aitor Ruiz-Redondo és professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) i investigador associat de les universitats de Southampton (Regne Unit) i Bordeus (França). Virginia Barciela González és professora de Prehistòria de la Universitat d’Alacant i investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Ximo Martorell Briz és arqueòleg professional i col·laborador honorífic de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat d’Alacant.

 


245