Destaca un estudi de María Hernández, catedràtica de Geografia de la Universitat dAlacant, i dÁlvaro Morote, investigador de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Un estudi de María Hernández, catedràtica de Geografia de la Universitat dAlacant (UA) i dÁlvaro Morote, investigador de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV), destaca que lactual alumnat de Magisteri de la UV no ha rebut formació suficient durant la seua formació escolar sobre el risc dinundació i la relació daquest amb el canvi climàtic. A més, existeix una manca de coneixement sobre la matèria que saccentua per les fonts dinformació usades pel futur professorat (sobretot Internet), i perquè només un 11,2% de les enquestades i els enquestats creuen que formar el seu futur alumnat en aquesta àrea pot reduir els riscos.
Aquest estudi, publicat a la revista Sustainability, explora la formació de lestudiantat de quart de Magisteri respecte al risc dinundació durant la seua etapa escolar, i alhora examina la percepció daquest futur professorat sobre els factors que influeixen en el risc dinundació, per a contribuir al coneixement general daquesta problemàtica. Espanya és un dels països europeus amb un risc dinundació més alt, ja que més de dos milions de persones viuen en zones que en tenen i entre 1995 i 2015 hi hagué 526 morts per aquest fenomen. A la Comunitat Valenciana, làrea daquest estudi, unes 600.000 persones viuen en àrees inundables.
Formar les i els mestres futurs en aspectes relacionats amb el risc dinundació és molt necessari, ja que vivim en una regió de risc, és una temàtica que sha de treballar en Ciències Socials, cal millorar la dependència dels llibres de text per a estudiar la matèria, i és important reforçar el factor educació com una variable per a reduir el risc, ha destacat Álvaro-Francisco Morote, investigador del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la UV.
Respecte a les dades de la investigació de Morote i Hernández, el qüestionari fou repartit el curs 2019-2020 entre 80 estudiantes i estudiants de Magisteri, amb un 67% de dones i un 33% dhomes. Només un 21,3% daquest estudiantat té coneixements de risc dinundació. Respecte als factors que influeixen en les inundacions, la majoria creu que el principal factor és el canvi climàtic i la gestió del territori, ha apuntat la María Hernández, catedràtica de Geografia de la UA. També, un 51,3% opina que les inundacions shan incrementat molt en pocs anys, i un 82,5% considera que actualment plou més intensament.
Les conclusions de larticle també aposten per un model de programació educativa amb un ensenyament holístic en el qual es tracten els problemes medioambientals amb major èmfasi en la relació causa-efecte, i no en les conseqüències manifestades pels mitjans de comunicació, on lespectacularització distorsiona la gravetat del problema.
Així, a països com el Regne Unit, especialistes en canvi climàtic acreditats per lONU fan habitualment cursos daquesta temàtica a les escoles i proporcionen a lalumnat de primària materials actualitzats i més fiables, així com un aprenentatge més pràctic. Els Estats Units, Polònia o Eslovènia també han incrementat la importància daquests programes, que consten dins les àrees de ciències naturals i experimentals, a diferencia dEspanya, on apareixen en les àrees de Ciències Socials.
Larticle també posa de manifest haver mostrat una mancança important en la formació del futur professorat, especialment en el cas valencià, on lelement més conegut del risc dinundació són els episodis de Gota Freda, dissociats de la problemàtica global del canvi climàtic i les seues causes.
Aquest estudi són part del projecte dinvestigació Social representations of school content in the development of teaching competencies, finançat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat (MINECO) (PGC2018-094491-B-C32).