Cinc projectes formen aquesta mostra, fruit de la creació de sis artistes seleccionats en el programa propi de Residències de Creació i Investigació Artística del MUA
Alacant. Dijous, 17 de setembre de 2020
Magda Arques Castelló, María José Carrilero Cuenca (Sosa), Miquel Ponce Díaz, Paola Ruiz Moltó i Sergi Hernández i Carlos Izquierdo (col·lectiu Fluenz) són els sis artistes seleccionats en el programa propi de Residències de Creació i Investigació Artística Plus del MUA, que enguany ja arriba a la sisena edició.
Demà divendres, 18 de setembre, a les 19 hores, el MUA inaugura lexposició del mateix nom creada amb els cinc projectes que han desenvolupat els artistes, quatre dindividuals i un de col·lectiu. La mostra estarà oberta al públic fins al 18 doctubre en la sala Sempere. El MUA, fidel al seu compromís amb la creació artística actual, mostra amb aquesta exposició el resultat dels projectes seleccionats en aquesta sisena edició de la convocatòria PLUS, el propòsit de la qual és donar suport, promocionar i difondre la creació i la investigació artística, i acostar-les a la ciutadania. Els residents han desenvolupat les seues propostes de pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lació entre el 7 i el 18 de setembre. Un any més, el MUA es converteix en un espai formatiu que impulsa la creació i investigació multidisciplinària més recent.
Els projectes
Els nostres cossos. MAGDA ARQUES
Els nostres cossos és una obra transmèdia de la qual forma part tot el procés de treball de la residència i que sorganitza en tres nuclis: la documentació del procés de creació en lespai web, la documentació sonora a través duna sèrie de converses sobre temàtiques de diversitat sexual, de gènere i funcional, i el treball de maquetista i impressor 3D com a artesà del segle XXI, al costat de la instal·lació a la sala del MUA. Aquestes tres parts formen lobra. El procés de treball és part central del projecte que tracta sobre la corporeïtat i els nostres jos diversos, mediatitzats i vulnerables. La importància de les relacions en el nostre assemblatge quotidià en tots els seus contextos. Des dEls nostres cossos intentem entrellaçar per a trobar espais de connexió enmig dun món hiperconnectat, que forma part duna fragmentació diversa. A través de lassemblatge incorporem en lespai el modelatge dels cossos com a fragments i reproduccions humanes interconnectades mitjançant fils assemblats que creen unions evidents, metàfores duna disrupció i canvi constant, per a formar una instal·lació diversa que ens acosta al concepte de rizoma i de multiplicació de possibilitats amb una visió poètica, en què els fragments corporis i els enllaços creats a partir del filament industrial es retroben en la part més humana i complexa duna diversitat que ens reflecteix.
FASE (FLUENZ. Carlos Izquierdo/Sergi Hernández)
FASE és una peça dart audiovisual en la qual les tecnologies visual i sonora permeten manifestar la pluralitat humana. Partim dels textos de la filòsofa Hannah Arendt relatius a la pluralitat de lacció humana. La seua interpretació procedeix a través duna anàlisi acurada dels conceptes fenomenològics afins dacció, aparença, intersubjectivitat, experiència i món. A partir dací, la nostra investigació se situa en les possibilitats de representació daquest concepte de pluralitat. Reflexionem sobre els petits matisos que assenyalen la diferència del subjecte segons es manifesta en diferents esferes (públic/privat, íntim/extern…): el subjecte no és estàtic, sinó que existeix duna manera diversa en cadascuna de les seues expressions. Existeixen alhora repetició i diferència: és el mateix subjecte el que se situa en cada pla de la realitat, però es mostra duna manera subtilment diferent. Volem construir una obra que reflectisca aquesta dissonància perceptiva. Així doncs, FASE es presenta com una finestra en forma de projecció o pantalla de gran format que abrace un espai dobservació i estada, on el visitant senfronte a la tensió perceptiva provocada per una realitat com a encreuament de trobada i desacord, en una experimentació de temps regit per contrastos de fase.
DAQUELLA POLS. Miquel Ponce Díaz
Daquella pols és un projecte que sarticula a partir dels components que envolten la pintura, com són els seus elements constructius i els seus materials derivats del procés, partint de la idea de residu i deixalla com a eix vertebrador. Les obres parteixen dels materials que arriben duna acció passada o dun esdeveniment que ja no hi és. La pintura es converteix en objecte físic, donant importància a la matèria que el compon i deixant arrere la idea dimatge pintada. El títol al·ludeix a la transformació dels materials mitjançant el pas del temps i fa evident la transitorietat dels objectes que habiten en lestudi, que sovint acaben convertits en altres coses.
ESCOLTAR EL LLENGUATGE DE LES ALGUES. Paola Ruiz Moltó
Aquest treball estableix una relació entre art, ciència i ecologia. Un projecte que saproxima a un treball «pseudocientífic» de neurobiologia i sinopsi de les plantes per a reproduir fenòmens imperceptibles de la natura, la interpretació gràfica de la qual transformem en biosò, utilitzant el «soroll» i «no-so» com a mitjà performatiu. Donarà lloc a una instal·lació escultòrica sonora, lobjectiu de la qual és «escoltar el llenguatge de les algues» per mitjà de la construcció dun laboratori fictici. Un treball experimental del qual desconec el final.
Creant una simbiosi entre lhumà i el nostre entorn. Un projecte experimental, en el qual el treball de camp, «un fals estudi científic», documentació fotogràfica, dibuixos, biosò, podran donar lloc a una instal·lació escultòrica sonora, formada per dibuixos que es poden escoltar en directe usant el codi 2D, QR i app del mòbil.
Un projecte que va començar inspirat pel treball de la biòloga Suzanne Simard, el científic Santiago Ramón y Cajal i Madame de Meuron; que arranca durant la participació en el Congrés de les Algues de les Illes Lofoten durant LIAF en el 2019, la participació en la residència internacional dartistes TUO, Finlàndia 2020 i culmina en el projecte durant la residència del MUA, establint relacions i vincles, des duna nova mirada, relació amb el context, cap a les algues del mediterrani i el nostre entorn pròxim a les platges dAlacant.
Des del vent sec. Sosa
El meu nom és María José. Molts em coneixen com la Sosa. Així firme les obres, que se centren en el diàleg i la investigació que mantinc des de fa anys amb el paisatge. La memòria i larrelament hi solen estar molt presents. Visc lluny de la meua família. Ells són allà, a La Roda. És un poble de la planura dAlbacete, on bufa sempre el vent sec. Des de fa anys visc a Altea, un poble de la Marina Baixa en el qual la humitat fa estralls. A vegades tenim un 90 % dhumitat en laire. La sensació de cansament ací esdevé esgotadora. Magrada moltíssim conduir i avançar ràpid fent nyaaaaunnn a través dels paisatges per lautovia. Cada vegada magraden més les muntanyes de lAP-7. Marrape a aquest paisatge daigua que no és el meu, que no em correspon. Magarre de la mà, com les llúdries quan dormen per a no despertar-se soles al mig del corrent. En el desemparament.


