La Biennal desenvolupa un format de marató d’actuacions en el qual cada universitat participant representa una obra de no més de 50 minuts. En total, podran veure’s nou representacions, sis la primera jornada, dividides en horari de matí i vesprada, i tres més la segona jornada, en horari matinal. Aquest format permet al públic assistent gaudir d’una variada oferta teatral en una mateixa jornada. L’entrada a totes les actuacions és lliure, limitada a l’aforament.
El dijous 2 podran veure’s Histèries d’humor salvatge (companyia de teatre de la Universitat Miguel Hernández d’Elx); Petites improvisacions per cafè teatre (Universitat de Girona); Pantomimes concentrades (Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona); Les criades (Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra); El setè viatge (Universitat Politècnica de Catalunya) i Escorta’m (grup de teatre de la Universitat de València). A més, el dijous 2 s’impartirà el taller La Música També Compta. La Música com a Inspiradora i Potenciadora de les Emocions i les Accions en el Fet Teatral, dirigit a l’alumnat integrant de les aules de teatre participants. Impartiran aquesta formació Begoña Tenés, Morgán Blasco i Xiomara Wanden-Berghe, directores de l’Aula de Teatre de la UA (13 h, pati de la Facultat de Filosofia i Lletres III). Prèviament a l’inici del taller, la vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària, Catalina Iliescu, dirigirà unes paraules als participants en allò que serà la inauguració institucional de la Biennal.
La segona jornada, el divendres 3 de juny, comptarà amb les representacions de Foc (Aula d’Arts Escèniques de la Universitat Politècnica de València); Dones valentes (Aula de Teatre de la Universitat de Vic) i Procés per l’ombra d’un ruc (Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant).
La programació
El programa donarà inici el dijous 2 de juny, a les 10 hores, amb la representació de l’obra Histèries d’humor salvatge, a càrrec de la companyia de teatre de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Amb direcció d’Adán Rodríguez i basada en l’òpera pànica d’Alejandro Jodorowski, aquesta obra presenta un viatge surrealista en el qual els personatges deixen entreveure els aspectes més profunds i extrems de l’ésser humà.
Seguirà l’actuació de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona, a les 11 hores, que posarà sobre les taules Petites improvisacions per cafè teatre. Es tracta d’una obra de creació col·lectiva integrada per diferents escenes en petit format, amb direcció de Mercè Mas i Meritxell Torres.
Pantomimes concentrades es posarà en escena a les 12 hores, representada per l’Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona. Aquesta obra està basada en el text de Ricart Salvat, que dirigeix Raxá De Castilla, recorda el treball primigeni de l’actor, aquell en el qual el gest no importa tant o més que la paraula. No som allò que diem, som allò que fem.
La sessió de la vesprada seran tres obres més. A les 17 hores, Les criades, amb l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra, sota la direcció de Pep Antón Gómez i Paco Bezerra. Jean Genet és l’autor d’aquest text teatral en el qual Claire i Solange, dues germanes, treballen com a criades d’una alta dama de la burgesia francesa amb la qual mantenen una tibant i distant relació. La situació es complica i deriva en un intent d’assassinat, que els portarà a un final cruel i sorprenent.
L’Aula de Teatre de la Universitat Politècnica de Catalunya pujarà a l’escenari a les 18 hores, amb la seua proposta El setè viatge, inspirada en contes de Stanisław Lem.
Alberto Rizzo dirigeix aquesta petita peça de ciència-ficció sobre paradoxes temporals i viatges espacials, amb un sol personatge en tota aquesta història que, en teoria, és una comèdia. La dediquen a l’autor en el seu centenari.
Finalitzarà la primera jornada amb la representació d’Escorta’m, d’Emili Caqués, a les 19 hores, a càrrec del grup de teatre de la Universitat de València, amb direcció de Pep Sanchis. El públic podrà veure un viatge per la soledat de set joves que ens fa reflexionar sobre el seu interior, les seues pors, dubtes i desenganys que tot ésser humà ha experimentat al llarg de la vida. L’aïllament, el silenci i no escoltar-nos de debò ens poden encaminar, a vegades, cap a la idea del suïcidi. Donem-hi visibilitat. Parlem-ne.
El divendres 3 de juny, a les 10 hores, tornarà a obrir-se l’escenari per a acollir la representació de l’obra Foc, de la mà de l’Aula d’Arts Escèniques de la Univeristat Politècnica de València. Vicky Algarra dirigeix aquesta proposta que gira al voltant del foc, el descobriment i la repercussió en la humanitat. La història recorre diversos períodes de la història, des dels homínids que el descobreixen fins a la bogeria humana que ens porta al límit. El foc és la metàfora que encén les nostres vides i que ens dona alè, i també el foc real que ens espanta, ens crema i ens mata, i el que ens fa calor, ens conforta i és clau per a la nostra supervivència.
A les 11 hores serà el torn de Dones valentes i l’Aula de Teatre de la Universitat de Vic. Basada en l’obra de Txell Feixas, Dolors Rusiñol dirigeix aquesta proposta, concretament ha realitzat una dramatúrgia sobre el capítol “Quan de menuda et casen amb qui t’ha violat” en què es mostra la força de les dones libaneses que, amb les seues mobilitzacions, van aconseguir enderrocar una llei que eximia de judici al violador si es casava amb la seua víctima.
I serà l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant l’encarregada de clausurar la Biennal, a les 12 hores, com a amfitriona d’aquesta edició, amb la posada en escena de Procés per l’ombra d’un ruc. Dirigida per Morgan Blasco i basada en aquest text del dramaturg i escriptor suís Friedrich Durrenmatt. Ambientada en la Grècia clàssica, l’obra narra el procés judicial empostissat per un dentista i un cuidador d’ases a causa de l’ombra d’un ruc. L’obra és una deliciosa farsa sobre un tema etern que sorgeix despreocupadament després d’una reflexió de la nostra societat i en despulla tot l’engranatge. Parla de la corrupció i dels interessos creats sota l’aparença del “servei als altres”, però també de la instrumentalització de la justícia per aquells que la dirigeixen per rumbs favorables als seus interessos personals o de partit, i maquinen perversament amb l’error aliè. Qui és realment el ruc de l’univers? Aquesta comèdia expressa de manera sarcàstica l’element caricaturesc de la condició humana.