Lestudi, coordinat pel catedràtic de la UA, José Luis Sánchez Lizaso, serà presentat a Brussel·les davant de la Comissió de Pesca aquest 22 de novembre
Alacant. Dimarts, 20 de novembre de 2018
El catedràtic de Zoologia de la Universitat dAlacant, José Luis Sánchez Lizaso, presenta aquest dimecres, davant de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu, un estudi que analitza lestat dels recursos pesquers i els efectes de la política comuna de pesca en el Mediterrani, amb lobjectiu de «revertir lestat de sobreexplotació» daquestes aigües.
Lestudi, encarregat pel Parlament Europeu, ha sigut coordinat pel professor de la Universitat dAlacant José Luis Sánchez Lizaso i ha tingut la participació daltres investigadors de la Universitat dAlacant, lInstitut Español dOceanografia i la Universitat de Barcelona.
Sánchez Lizaso ha explicat que la pesca Mediterrània «es troba en un punt dinflexió molt important i les decisions que sadopten en els pròxims mesos condicionaran dràsticament el seu futur». En aquest context, segons ha destacat, «la importància de lassessorament sol·licitat és més gran ja que pot influir en decisions duna gran transcendència per a la sostenibilitat de les pesqueres mediterrànies i les persones que en depenen».
Lestudi fa un recorregut per les polítiques de pesca i els efectes que han tingut i pretén anticipar les possibles conseqüències dun canvi de política des del punt de vista mediambiental i socioeconòmic.
Pel que fa a això, lestudi assenyala que la gestió actual de les pesqueres en el Mediterrani no té «un mecanisme de revisió periòdic de lestat de les pesqueres que conduïsca a modificar i adaptar les mesures de gestió a abundància de les poblacions», sinó que el marc de regulació «es manté relativament estable independentment de les fluctuacions de la població».
A això cal afegir que el poder de pesca «augmenta amb el temps, a causa duna major eficàcia de les embarcacions i equips de pesca i acosta la pesquera al punt dequilibri bioeconòmic», malgrat «la forta reducció de flota que sha produït en els últims anys», per la qual cosa lestat de les poblacions «no millora».
Lestudi constata que hi ha «un consens ampli que una regulació mitjançant TAC (totals admissibles de captures comercials) i quotes no seria viable per als recursos demersals del Mediterrani a causa del caràcter altament multiespecífic de les seues pesqueres i la impossibilitat de capturar una espècie sense capturar-ne daltres a les quals hipotèticament sels hauria esgotat la quota».
No obstant això, linforme afig que «és necessari adoptar un nou marc de gestió ja que la situació delevada sobreexplotació de les poblacions no és acceptable des del punt de vista ambiental i econòmic» i adverteix que «si lajustament es continua fent mitjançant retirada de bucs, es generaren problemes per a mantenir el caràcter pesquer de molts ports en què la flota camina cap a un paper cada vegada més testimonial».
En aquest sentit, apunta que en el nou model «shauria de modular la reducció per a compassar-la a la recuperació de les poblacions» i així «mantenir la rendibilitat de la flota».
Igualment, indica que hi ha una «impossibilitat daconseguir el rendiment màxim sostenible en totes les poblacions al mateix temps», per la qual cosa «caldrà adoptar prioritats o solucions de compromís fins que es puguen trobar nous indicadors adaptats a pesqueres multiespecífiques».
Un altre aspecte de la nova política, segons lestudi, és la necessitat de «debatre i regular» la transferibilitat dels drets de pesca. Segons explica, «encara que no sindica en lesborrany si es permetrà la transferibilitat de drets de pesca entre embarcacions ni en quines condicions, i fins i tot es podria regular a nivell nacional, és un aspecte duna gran rellevància per al futur de les pesqueres mediterrànies».
Referent a això, alerta que si es permet la transferibilitat de drets «es produirà una concentració en poques empreses com ha ocorregut en altres pesqueres i això generarà impactes socials elevats». En canvi, afirma que si «es limita estrictament la concentració de drets de pesca podem tenir un escenari de manteniment del model dempresa actual, treballant menys dies i amb més rendibilitat. Aquest aspecte és duna gran rellevància i ha de ser debatut i regulat».
Les relacions internacionals de la Universitat dAlacant en matèria de pesca no es limiten al parlament europeu, ja que diversos estudiants del màster en Gestió Pesquera Sostenible estan en lactualitat fent pràctiques remunerades en la FAO i la Comissió General de Pesca del Mediterrani. Aquesta relació amb la FAO també es manifesta en el fet que el director del màster, José Luis Sánchez Lizaso, ha sigut convidat a impartir un seminari sobre gestió de la pesca a la seu de FAO, a Roma, el pròxim dia 12 de desembre.