El taller simpartirà a través dun seminari web dimarts que ve, 10 de novembre, en el qual es mostrarà el funcionament del CRREM tool, una eina que calcula el nivell dobsolescència energètica dun edifici.
La Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat dAlacant i el projecte europeu Carbon Risk Real Esta Monitor (CRREM) han organitzat conjuntament un taller virtual dirigit a avaluar les necessitats dinversió en eficiència energètica dels edificis per a complir els acords de sostenibilitat energètica de la Unió Europea, mitjançant lús duna eina de càlcul desenvolupada per lequip dinvestigació de CREEM. En la jornada «Descarbonització dedificis i sostenibilitat ambiental. Una necessitat dinversió. El tool de CRREM», que tindrà lloc el dimarts 10 de novembre d11 a 13 h, sintroduiran els criteris que guiaran part de lesforç de descarbonització de leconomia, els seus fonaments i es calcularà lesforç inversor de societats, empreses i propietaris. Per a participar-hi cal inscriures en aquest enllaç.
El projecte CRREM, finançat per la UE dins del programa Horizon 2020, ha desenvolupat una eina que calcula el nivell dobsolescència energètica dun edifici, el volum dintervenció i quan cal realitzar la reinversió perquè ledifici continue el camí que lallunye del risc dobsolescència. Aquesta eina és usada per la major part dels grans fons dinversió especialitzats en el mercat immobiliari de tot el món. Leina compta amb informació prèvia dels 28 països de la UE per a calcular el decarbonization path, el camí cap a la descarbonització.
Lactivitat sadreça da a estudiants universitaris interessats a aplicar-la, a consultors energètics, empreses dinversió immobiliària, promotors, empreses de valoració i qualsevol altre agent que tinga interès a calcular la inversió que shaurà de realitzar en un futur pròxim per a adaptar les seues propietats a les normatives nacionals.
Reducció efecte dhivernacle
Els acords internacionals sobre el canvi climàtic (des del Paris Agreement – COP21) que ha signat la Unió Europea, i el mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, consagren com a objectiu fonamental reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle per a 2030 i 2050. Els acords adoptats perfilen un model dexpansió econòmica amb una reducció ràpida de les emissions en tots els seus àmbits.
El sector immobiliari és un dels emissors principals i es considera que el conjunt de lestoc dedificis genera un 40 % del total demissions de CO2. Seguint els exemples dalguns països de la UE, sespera que aquells que no complisquen les normes demissions rebran càrregues econòmiques (en forma dimpostos o penalitzacions en lactivitat) pel fet de generar un parc dedificis obsolets energèticament. A aquests últims sels denomina stranding assets.
Les empreses immobiliàries especialitzades i els fons dinversió necessiten conèixer la magnitud del risc que assumeixen les seues propietats de convertir-se en stranding assets, perquè des del moment en què ho són deixaran de produir serveis despai, el seu cost es dispararà (ateses les amortitzacions pendents) i hauran de ser substituïdes. Aquest problema també es dóna en edificis públics, edificis de serveis (com hospitals) i en habitatges, entre daltres.
El risc es redueix invertint en renovació energètica de ledifici. La qüestió clau és quan un edifici entra en risc desdevenir un stranding asset, quant cal invertir per a evitar-ho, i per quant de temps.
La Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat dAlacant forma part de la nova Xarxa de Càtedres de Transformació del Model Econòmic de la Comunitat Valenciana, en la qual també participen les universitats de València, Politècnica de València, Jaume I i Miguel Hernández dElx.