Les universitats públiques valencianes generen l’1,9 % del PIB i el 2,3% de l’ocupació de la Comunitat Valenciana

El sistema universitari públic valencià retorna a la societat 2,7 euros per cada euro que l’administració hi destina

Les universitats públiques valencianes afronten la digitalització amb unes plantilles envellides en les quals només el 5,6% del professorat té menys de 35 anys

La universitat redueix el risc de pobresa, però no aconsegueix igualar completament les oportunitats, ja que només el 12,9 % dels fills de famílies d’estrats socials baixos cursa estudis universitaris

El SUPV necessita més recursos financers assignats sobre la base dels resultats i un marc normatiu extern més flexible per a incentivar la productivitat

Castelló de la Plana. Dilluns, 1 de juliol de 2019

Les universitats públiques valencianes i la seua activitat associada generen 2.090 milions d’euros de renda a la Comunitat Valenciana i 44.202 llocs de treball, unes dades que suposen l’1,9% del PIB i el 2,3% de l’ocupació valencians, segons revela el quart informe «La contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes», elaborat per l’equip investigador de l’Ivie i presentat aquest matí en la seu de la Universitat Jaume I de Castelló. Segons l’estudi, el sistema universitari públic valencià (SUPV) permet retornar a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats, 2,7 euros per cada euro que les administracions públiques inverteixen en el seu funcionament. Enfront dels 770 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SUPV, els seus titulats aporten 2.088 milions d’euros més en impostos dels que haurien generat si no tingueren aquests estudis universitaris, atès que tenen més oportunitats d’ocupació i obtenen més ingressos.

L’estudi ha sigut presentat pel director d’Investigació de l’Ivie, Francisco Pérez, en un acte que ha comptat amb la participació del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de les rectores i rectors de les cinc universitats públiques valencianes. Durant la seua intervenció, la rectora de la Universitat Jaume I i presidenta de torn de la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (Crupv), Eva Alcón, ha reivindicat una estratègia valenciana d’universitats que permeta dotar el sistema d’un marc financer estable i suficient per a atendre les funcions de servei públic de formació i investigació superior.

Les cinc universitats que formen el SUPV –Universitat d’Alacant, Universitat Miguel Hernández, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Jaume I de Castelló– van concentrar el 85 % dels estudiants de grau, el 68 % dels de màster, el 96 % de la producció científica i el 100 % de les patents nacionals obtingudes pel total d’universitats situades en territori valencià durant el curs 2017-2018. En conjunt, les cinc institucions ofereixen 554 titulacions i obtenen un rendiment vuit punts per damunt de la mitjana nacional, segons les dades d’O-Rànquing. Aquestes xifres positives s’obtenen malgrat l’entorn econòmic menys favorable en el qual es troben respecte d’altres universitats espanyoles, ja que la Comunitat Valenciana se situa 12 punts per davall de la mitjana nacional en PIB per càpita i la productivitat per ocupat és 4,5 punts més baixa.

Les universitats públiques valencianes s’han vist afectades per la profunda crisi patida per l’economia espanyola l’última dècada, que ha provocat la caiguda dels ingressos públics i dels recursos del SUPV (el 2017 suposaven el 91 % dels que tenien el 2009). Durant el període de recessió també es va bloquejar el procés de rejoveniment i desenvolupament de la carrera dels investigadors i docents, ja que es va limitar la taxa de reposició de professorat en plantilla, i això va obligar a recórrer més a la contractació d’associats. Aquests ajustos van incidir en la capacitat d’investigació i innovació de les universitats i en els ingressos destinats a les activitats d’R+D+I, que es van reduir un terç des del 2009.

Les dificultats per a les universitats públiques valencianes també han arribat des de la competència, tant amb l’expansió de les institucions privades, que han passat de formar el 8,6 % de l’alumnat en 2007-2008 al 18,5 % avui dia, com per l’increment de la demanda de la formació no presencial i l’augment en la mobilitat dels estudiants que, en major mesura, decideixen formar-se fora de la Comunitat Valenciana. L’informe alerta, a més, dels canvis en la composició de les demandes d’estudis i, particularment, la caiguda en un 33 %, entre el curs 2000-2001 i el 2017-2018, del nombre d’estudiants que es matriculen en un grau o màster en les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), tot i la forta demanda del mercat de treball d’aquests titulats.

La reculada en el nombre d’estudiants totals derivat fonamentalment de causes demogràfiques -en el curs 2017-2018 hi havia un 20 % menys d’estudiants de grau dels que hi havia en llicenciatures i diplomatures en 2009-2010– no pot ocultar l’important poder d’atracció d’alumnat de fora de la Comunitat Valenciana que han demostrat les universitats públiques valencianes. El 13 % dels alumnes de grau i el 32% dels de màster procedeix d’altres països o altres autonomies espanyoles.

Contribucions socials del SUVP

Al costat de la contribució econòmica de les universitats públiques valencianes, l’informe presentat avui estudia les rellevants aportacions a la societat i al benestar de les persones. En primer lloc, la universitat afavoreix la mobilitat social ascendent, gràcies a les millors oportunitats laborals que tenen els titulats, i redueix el risc de pobresa, que en el cas dels titulats en educació superior és del 14,8%, mentre que per a les persones amb educació primària s’eleva al 44,5%.

No obstant això, les universitats no reïxen a igualar completament les oportunitats d’accés dels joves a l’educació superior, ja que només un 12,9 % dels fills de famílies d’estrats socials baixos cursa estudis universitaris enfront del 44,7% en el cas de les famílies de grups socials alts.

La universitat també contribueix a reduir les desigualtats de gènere, encara que no les elimina. Les diferències salarials entre homes i dones són més reduïdes entre les persones amb estudis universitaris que per a la mitjana d’ocupats. Així i tot, els salaris mitjans de les dones universitàries són un 95,2 % dels salaris dels homes amb titulació superior.

Finalment, l’estudi destaca els efectes positius de la universitat en la participació social, la consciència mediambiental i la salut de les persones que tenen una titulació universitària. El 42 % dels posseïdors d’estudis superiors s’interessen molt pel medi ambient, enfront del 26% dels que no en tenen. A més, tenen una esperança de vida més elevada i presenten un estat de salut física i mental més bo, tant objectivament com autopercebut o subjectiu, com a conseqüència dels treballs que exerceixen i d’uns estils de vida més saludables.

Les universitats davant la de digitalització

Malgrat l’indiscutible paper de les universitats públiques valencianes en el desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat Valenciana, el SUPV afronta grans reptes que no podrà obviar si vol mantenir la seua posició i contribuir més i millor a la transformació de l’entorn econòmic i social. Un d’aquests reptes és la transformació tecnològica i la digitalització, que obliga les institucions a replantejar-se què i com han de preparar els titulats per a respondre a unes professions, en part noves, que exigeixen nous assoliments i més competències digitals. Aquest desafiament s’assumeix, a més, amb unes plantilles que s’han vist envellides com a conseqüència de la crisi i en les quals només el 5,6 % del professorat té menys de 35 anys.

Amb l’auge dels centres privats i l’oferta en línia, la competència és una altra de les principals amenaces que afronten les universitats públiques, que, a més, tenen més limitades les sinergies amb l’entorn perquè el teixit productiu valencià no destaca en comparació d’altres territoris per l’ús intensiu en coneixement, fet que li impedeix aprofitar més bé el capital humà que generen les universitats valencianes. En aquest context, el document que analitza la contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes planteja alguns suggeriments per a respondre als grans reptes de les universitats públiques valencianes en un futur pròxim i que els autors sintetitzen en cinc necessitats:

1. Un marc normatiu extern flexible que permeta incentivar l’eficàcia, l’eficiència i la productivitat i reduïsca la tolerància al baix rendiment.

2. Un model de governança universitària més potent que l’actual i més eficaç, que oriente la gestió amb objectius de mitjà termini.

3. Uns recursos financers adequats als objectius perseguits, amb uns criteris d’assignació que es basen en resultats i no en la inèrcia.

4. Uns sistemes d’informació actualitzats que puguen ajudar en la presa de decisions sobre, per exemple, l’ajust de l’oferta de titulacions a la demanda i que oferisquen informació sobre la inserció laboral i el desenvolupament professional dels titulats.

5. Un sistema d’avaluació de resultats de les universitats i les seues unitats que siga transparent.