La caça il·legal, les línies elèctriques i els gats domèstics estan acabant amb el xarxet marbrenc, un ànec emblemàtic dels aiguamolls del sud-est peninsular en risc de desaparèixer. Un estudi fet per un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i de l’IMEDEA, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears, conclou que, si no es redueix almenys un 40% de la mortalitat no natural d’aquesta espècie, els programes de recuperació del xarxet marbrenc a Espanya fracassaran.
Segons expliquen els investigadors, a Espanya es presta molta atenció mediàtica a espècies en perill d’extinció com el linx ibèric, l’ós bru o l’àguila imperial. No obstant això, les set espècies que es troben en perill crític d’extinció, és a dir, les que tenen un risc imminent de desaparició són molt més desconegudes. Aquestes espècies inclouen dos ocells, dos mamífers, una planta i dos mol·luscos
Entre aquestes es troba un ànec, el xarxet marbrenc. Aquesta espècie, considerada com l’ànec més amenaçat d’Europa, pràcticament va arribar a desaparèixer fa una dècada, quan tan sols es van detectar unes desenes de parelles reproductores en l’entorn de Doñana i els aiguamolls del sud d’Alacant. Per a revertir aquesta situació, tant les Comunitats Autònomes com el govern central van emprendre diverses accions de conservació, entre aquestes un programa de recuperació amb alliberament d’exemplars criats en captivitat. Gràcies a aquest programa, s’han alliberat més de tres mil individus en els últims anys, però malgrat això, les poblacions de xarxet marbrenc no remunten com s’esperava.
Amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia del programa de recuperació, investigadors de l’Àrea d’Ecologia de la UMH, en col·laboració amb investigadors de la UA i IMEDEA-CSIC-UIB, han fet un estudi que ha permès conèixer la supervivència dels individus alliberats a la Comunitat Valenciana, identificar les causes de mortalitat principals i, finalment, avaluar la viabilitat futura de l’espècie. Per a això, han sigut clau les dades proporcionades per albiraments d’individus anellats, com també dades arreplegades mitjançant dispositius GPS amb què s’ha equipat més de 40 exemplars els últims anys.
Els resultats de l’estudi assenyalen que la mortalitat per causes no naturals, com la caça il·legal, col·lisions amb línies elèctriques o depredació per gats, triplica la mortalitat natural. La caça il·legal, ja siga per errors d’identificació en jornades de caça legals o furtivament, va destacar com la causa més significativa de mortalitat per a l’espècie, ja que va afectar un de cada tres exemplars marcats, tant exemplars criats en captivitat com silvestres. Per a determinar les causes de mortalitat, l’ús de dispositius GPS va ser molt important, ja que va permetre identificar amb precisió el lloc i el dia de la mort. Lamentablement, el 50% dels dispositius GPS van deixar de transmetre dades inesperadament. Els investigadors sospiten que en gran manera podria ser degut a caça il·legal, ja que el 70% d’aquests dispositius va deixar de funcionar sobtadament quan l’ocell es trobava dins d’un vedat. A més, els resultats alerten que la presència de gats domèstics en aiguamolls és una amenaça emergent que ha de tractar-se amb atenció ja que s’han detectat casos de depredació per aquests felins, fet que pot produir pèrdues importants.
Roberto Rodríguez Caro i Esther Sebastián González, són els dos investigadors del Departament d’Ecologia de la UA que han participat en l’estudi. Pérez García assenyala que «són molts dels exemplars que s’estan alliberant en els programes de recuperació, però no arriben a establir-se perquè la mortalitat és molt alta». Les anàlisis indiquen que la mortalitat no natural d’aquests ocells hauria de reduir-se un 40% per a aconseguir recuperar les poblacions. Per a aconseguir-ho, els autors proposen diverses mesures urgents que inclouen prohibir la caça d’ocells aquàtics en hores amb mala visibilitat per a evitar confusions i morts accidentals d’espècies no cinegètiques, augmentar la persecució del furtivisme, controlar els depredadors exòtics en aiguamolls, i millorar la gestió de l’aigua per a reduir els brots de malalties com el botulisme.
Els investigadors també indiquen que podrien introduir-se algunes millores en els programes de recuperació basats en cria en captivitat i alliberament. Suggereixen que l’estratègia de retardar l’alliberament d’ocells criats en captivitat fins al final de la temporada de caça podria tenir efectes negatius a llarg termini, en augmentar l’habituació als humans i la dependència de fonts d’aliment predictibles. Finalment, plantegen recomanacions per a reduir l’estada en captivitat i proporcionar entrenament antidepredador als ocells alliberats en les gàbies de cria.
Accés a l’article:
Pérez‐García, J. M., Sebastián‐González, E., Rodríguez‐Caro, R., Sanz‐Aguilar, A., Botella, F. (2023). «Blind shots: non‐natural mortality counteracts conservation efforts of a threatened waterbird». Animal Conservation. https://doi.org/10.1111/acv.
Imatge:
Xarxet marbrenc trobat mort en el PN del Fondo. Alacant. Autor: JM Pérez