Els científics han utilitzat una tècnica desenvolupada recentment per a obtenir la informació genètica de la comunitat viral de la saliva humana
Mitjançant aquesta tècnica han separat els virus un per un per a seqüenciar-ne lADN. La investigació ha sigut publicada en la revista Viruses
Alacant. 21 de març de 2018
Un grup d’investigadors liderat per Manuel Martínez García, membre del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant (UA), ha descobert nous virus presents a la saliva humana mitjançant l’aplicació de tècniques que combinen citometria de flux, genòmica i biologia molecular. El treball, publicat en la revista Viruses, compta amb la participació de l’investigador Òscar Fornas, cap de la Unitat de Citometria de Flux de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i el Centre de Regulació Genòmica (CRG).
La tècnica que han utilitzat es denomina single-virus genomics (SVGs) i consisteix a separar un únic virus mitjançant citometria de flux, trencar la seua càpsida, fer còpies del genoma i seqüenciar-ne lADN per a poder-lo identificar.
Els investigadors han aplicat aquesta tècnica a mostres de saliva de quinze voluntaris i han aconseguit aïllar 1.300 virus i amplificar el genoma d’uns dos-cents virus. D’aquesta manera han descobert vuit nous virus, que són membres predominants en les comunitats virals de les mostres analitzades. Els resultats suggereixen un perfil dels virus variable, complex i diferent en cada persona.
Actualment, l’investigador Manuel Martínez, ja en una fase avançada del projecte, aclareix que «ens estem centrant a comparar els canvis que ocorren en aquests virus, i també bacteris, presents a la saliva de persones sanes i malaltes amb certes patologies de base i diverses immunodeficiències».
«Aquest estudi és un exemple del potencial que té aquesta nova tècnica per a revelar la diversitat genètica dels virus en el cos humà, ja que es podria implementar amb qualsevol mostra líquida», conclou Òscar Fornas.
Mitjançant l’ús de SVGs, en l’estudi «Single-virus genomics reveals hidden cosmopolitan and abundant viruses» publicat en Nature Communications el 2017, els científics van descobrir virus marins abundants impossibles de cultivar al laboratori per les dificultats tècniques que comporta fer-ho. Després de demostrar que aquesta tècnica permetia estudiar l’ecologia de grups de virus en les mostres aquàtiques, van pensar abordar els virus presents en diferents ecosistemes, com és el cas del cos humà.