PreZero destinarà més de 40 milions d’euros per a modernitzar el complex ambiental i complir amb els objectius de percentatges de generació total de rebutjos, optimitzant la valorització dels residus
Els integrants de l’òrgan de Govern van recórrer les instal·lacions acompanyats per responsables de PreZero, que explota com a concessionari les instal·lacions
Els integrants de la Comissió de Govern del Consorci Terra van visitar la setmana passada el Centre de Valorització i Eliminació de Residus Domèstics de Xixona, que explota PreZero com a concessionari, amb l’objectiu de conèixer in situ totes les inversions que s’escometran i que el convertiran en un dels més avançats del país.
Una visita que va comptar amb la pràctica totalitat dels integrants de la Comissió, amb el seu president i alcalde d’Agost, Juanjo Castelló, al capdavant. A més de la presència de la diputada provincial de Medi Ambient, Energia i RSU, María Magdalena Martínez; l’alcaldessa de Xixona, Isabel López; el director de zona de PreZero en la Comunitat Valenciana i Balears, Francisco Moro; així com d’alcaldes i regidors dels municipis que integren l’òrgan de Govern del Consorci.
La primera part de la visita va discórrer a l’aula ambiental de la planta, on Juanjo Castelló va agrair la resposta de tots els representants per la seua massiva presència “perquè creiem que és important que fem aquesta visita, igual que ho podran fer els veïns, perquè coneguem de primera mà les obres que es realitzaran. És bo que caminem tots junts”.
També van tenir l’oportunitat de visionar un vídeo explicatiu de totes les millores en infraestructures i tecnologia que s’escometran en les instal·lacions i que permetran recuperar residus que venen barrejats, permetent la seua valorització i evitant així que vagen a abocador. Així mateix, els tècnics del departament d’Enginyeria de PreZero a càrrec de la direcció de les obres, que en breu donaran principi, van resoldre els dubtes i qüestions dels assistents.
Per part seua, el gerent del Consorci Terra, Pablo Martínez, va explicar que durant el transcurs del projecte de reforma, en el qual PreZero invertirà més de 40 milions d’euros a fi de modernitzar el complex ambiental i complir amb els objectius de percentatges de generació total de rebutjos, optimitzant la valorització dels residus que arriben a planta, “es continuarà donant servei als municipis”, ja que l’activitat de les instal·lacions no s’interromprà.
Així mateix, es va explicar els residus procedents de la DANA que han tingut com a destí el Centre de Valorització i Eliminació de Xixona, amb l’arribada fins a la data de 190.000 tones, en un principi sense tractar per la situació d’emergència i, des de gener, ja començant a diferenciar entre rebuig triturat, triturat seleccionat i terra garbellada. Referent a això, Francisco Moro, va matisar que la previsió és que els residus de la DANA arriben fins al 15 de maig i fins a unes 230.000 t en total aproximadament.
A continuació, la visita va prosseguir per les pròpies instal·lacions, detenint-se en la cel·la cinc d’abocament. Per a culminar amb un recorregut en un microbús per la resta de la instal·lació amb les pertinents explicacions de les noves infraestructures i la seua futura ubicació.
En aquest sentit, les inversions previstes inclouen una nova nau de compostatge de residus del contenidor marró d’orgànica selectiva (FORS) i de la poda, una nova instal·lació de tractament de lixiviats, noves cel·les d’abocador, la restauració ambiental amb el pla de segellament del depòsit controlat, una nova nau de bioestabilización de la Matèria Orgànica Recuperada (MOR) de fracció mescla, una doble bàscula d’entrada, una nova passarel·la de visites o el tancament de la zona de recepció de residus de la nau de triatge.
Així mateix, s’incorporarà tecnologia d’última generació per a la recuperació de residus, com a garbells rotatius i separadors òptics, al mateix temps que serà una planta autosuficient energèticament, amb la instal·lació d’un motor de cogeneració per a autoconsum mitjançant l’aprofitament del biogàs generat en l’abocador; també amb la instal·lació de panells solars, la qual cosa permetrà al seu torn reduir la petjada de carboni.
La duració de la gestió del servei és de 20 anys, als quals cal sumar la fase en la qual es troba actualment de 33 mesos per a sol·licitud de llicències i execució de les obres.
