Les mobilitzacions situen el dret a l’habitatge, els salaris i els serveis públics en el centre de les reivindicacions. El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Roger Llanes, també s’ha pronunciat sobre la convocatòria.
La vaga general d’este dimecres, 11 de novembre, també té el seu reflex a les comarques de l’interior de la província d’Alacant. Ibi i Alcoi són dos dels municipis on s’han organitzat mobilitzacions per exigir mesures que garantisquen l’accés a un habitatge digne, millores salarials i uns serveis públics de qualitat.
La convocatòria denuncia que l’augment dels preus de l’habitatge i dels productes bàsics dificulta cada vegada més que moltes famílies puguen arribar a final de mes.
Ibi, un dels punts de mobilització a la Foia de Castalla
A Ibi, diferents col·lectius socials i organitzacions vinculades a la defensa de l’habitatge han participat en la preparació de la jornada reivindicativa.
Entre les principals demandes destaquen la reducció dels preus del lloguer, la paralització dels desnonaments, l’augment dels salaris i la defensa dels drets laborals.
Els convocants advertixen que les dificultats per a emancipar-se també afecten els municipis industrials de la Foia de Castalla, on molts jóvens troben obstacles per a accedir a un habitatge sense abandonar la seua localitat.
Alcoi se suma a les reivindicacions de l’11-N
A Alcoi, la convocatòria ha inclòs piquets informatius i una concentració unitària a la plaça d’Espanya.
La mobilització posa el focus en la relació entre el preu de l’habitatge i els salaris, així com en la necessitat de reforçar els serveis públics i garantir unes condicions laborals dignes.
El Ple de l’Ajuntament d’Alcoi va expressar el seu suport a la vaga general en la sessió celebrada el passat 6 de novembre.
Roger Llanes es pronuncia sobre la vaga general
El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Roger Llanes, també s’ha referit a les reivindicacions plantejades per les organitzacions convocants.
En declaracions realitzades el 9 de novembre, Llanes va considerar que les demandes de la mobilització eren raonables i respectables, i va rebutjar qualificar la convocatòria d’electoralista.
Les seues manifestacions aporten la perspectiva de la Delegació del Govern sobre una jornada de protesta que també ha tingut repercussió a les comarques alacantines.
Serveis mínims durant la jornada
Amb motiu de la vaga, l’Ajuntament d’Alcoi ha establit serveis mínims per a garantir les necessitats essencials de la població.
El transport urbà manté el 70 per cent del servei habitual, mentre que la recollida de residus funciona al 30 per cent. L’atenció presencial al registre municipal es limita a les persones amb cita prèvia.
Una reivindicació que va més enllà de les grans ciutats
La jornada de l’11-N torna a posar sobre la taula les dificultats que afronten moltes famílies treballadores davant l’encariment de la vida.
Amb les mobilitzacions d’Ibi i Alcoi, el debat sobre els salaris, l’habitatge i els serveis públics també es trasllada als municipis de l’interior de la província, on estos problemes condicionen el futur de nombroses famílies i, especialment, de les generacions més jóvens.
Valoració del Comité de Vaga de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, convocant de la manifestació d'Alcoi i la concentració d'Ibi.
11-N: Una vaga general històrica a les comarques
El Comité Territorial de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla qualifica la mobilització per la vaga general de l’11-N d’històrica, gràcies a una organització popular sense tuteles que ha mostrat la seua efectivitat.
La programació d’activitats les setmanes prèvies i la convocatòria per part d’este Comité de piquets, la concentració a Ibi i la multitudinària manifestació a Alcoi el dia de la vaga són prova de la bona salut de l’organització de la classe treballadora de les nostres comarques i de la seua la capacitat de resposta davant de situacions que requereixen força i unitat, cosa que ha estat indubtablement clau per a l’èxit de la jornada de vaga. Tant la vaga com la creació del Comité han servit per a connectar diverses organitzacions de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, així com de totes les Comarques Centrals.
Tot i que molts mitjans i institucions s’han fet ressò de l’impacte que va tindre la jornada des d’una perspectiva més conservadora, en què els sindicats de concertació convocaven i animaven a la mobilització obrera, o han escollit fer-ne una lectura partidista per a benefici propi o per anar a la contra d’altres, la realitat és que eixe model ha quedat obsolet i ha estat la classe treballadora mateixa la que ha impulsat una vaga amb reivindicacions fermes i clares, amb la mort de Mari Carmen i la mort per suïcidi d’OIga com a detonant.
Una afluència que feia molt que no es veia
Alguns titulars afirmaven que hi havia 500 persones a la manifestació d’Alcoi, replicant allò que havia transmés la Subdelegació del Govern, però només calia fer una ullada ràpida a les fotografies de la plaça d’Espanya d’Alcoi de gom a gom a l’hora de la concentració i manifestació, convocada per este Comité, per a saber que la realitat va superar, de lluny, eixa xifra, i en realitat hi havia entre dos mil i tres mil persones.
A Ibi, els piquets van començar de bon matí al polígon, informant els treballadors i treballadores i fent especial atenció a Industrias Climber on l’any 2024 van faltar tres persones per un accident laboral. La concentració convocada pel Sindicat d’Habitatge d’Ibi va reunir a una bona quantitat de persones a la plaça de la Tartana. De la mateixa manera, les manifestacions convocades de vesprada als punts més propers, Alacant i Ontinyent, van ser massives.
Pel que fa a la resta d’activitats a Alcoi, de bon matí un bloc estudiantil, acompanyat també de professorat, va eixir de l’Andreu Sempere per a reivindicar l’educació pública de qualitat i, especialment, una solució per a la situació de l’institut, que es troba encara en obres. El bloc es va sumar a les accions del Comité Juvenil de Vaga a la UPV, on es va desplegar dues grans pancartes des de dins de la universitat i van començar els piquets informatius.
Seguidament, es van ajuntar amb la resta de treballadores convocades pel Comité de Vaga de les comarques per a fer un piquet unitari per Alcoi, que va informar a la ciutadania i va assenyalar algunes immobiliàries i bancs per la seua part de responsabilitat en la qüestió de l’habitatge.
Des del Comité Territorial de l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, la valoració del treball que s’ha fet en les setmanes prèvies i durant la jornada de la vaga és molt positiva. S’ha engegat una tasca de coordinació entre persones i col·lectius que respon a la necessitat d’organitzar-se al marge de grans partits i organitzacions institucionals, prenent la iniciativa davant problemes que no han sabut o no han pogut resoldre.
I després de la vaga, què?
Després d’esta vaga general, hi haurà qui vulga atribuir-se l’èxit o fer interpretacions que responguen a interessos particulars que probablement es quedaran als titulars. Les exigències de les persones que han secundat la vaga s’han fet sentir ben alt, i continuaran marcant l’agenda mentre no es complisquen:
Habitatge:
1. Reducció del preu de l’habitatge.
2. Aturada dels desnonaments de manera definitiva.
3. Recuperació d’habitatges dels fons voltor per a crear un parc d’habitatge desmercantilitzat.
4. Accés universal garantit a l’habitatge.
Salaris i pensions:
5. Increment dels salaris i pensions vinculats a l’IPC i el cost real de la vida i l’habitatge.
6. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals.
Cost de la vida
7. Aplicació de mesures per aturar l’augment indiscriminat de preus, especialment en transport, carburants i alimentació.
Defensa del territori
8. Augment dels serveis als pobles, garantia de l’habitatge i el treball i aturada dels macroprojectes urbanístics.
Serveis públics
9. Millora dels serveis públics, aturada de la seua degradació i atenció de les reivindicacions del professorat en vaga.
A les comarques cada persona que ha estat implicada en la lluita seguirà en marxa, bé siga a títol individual o des de les associacions que han format part del Comité –l’OJS, la CGT, Intersindical Valenciana, Endavant, la Colla Ecologista la Carrasca, el Sindicat d’Habitatge d’Ibi, Arraïls, Arran i Defensa del País Valencià– sabent que s’han enfortit els vincles i que existeix un teixit social sòlid en què recolzar-se.






