El Sistema Universitari Públic Valencià (SUPV) necessita un model de finançament que garantisca la suficiència i la justícia distributiva dels recursos, després d’un llarg període de més de 14 anys sense cap pla. L’absència d’un PPF ha ocasionat importants desequilibris i asimetries en el finançament de les seues universitats. Un PPF equilibrat no pot assignar a cap universitat un finançament superior al que correspon a la seua dimensió real en docència i investigació si això va en detriment de la resta del sistema universitari.La proposta de partida del PPF, elaborada per l’anterior equip de la Conselleria d’Universitats, no havia comptat inicialment amb la participació de les universitats públiques. El compromís de l’actual consellera, Josefina Bueno, ha sigut incorporar-hi els equips econòmics de les cinc universitats per a fer evolucionar la proposta cap a un document que el millore i el perfeccione de manera que assegure a totes les universitats la suficiència financera que els permeta continuar complint amb els seus principis motors: docència i investigació d’excel·lència, i transferència de coneixements a la societat. La proposta partia d’assumpcions que han necessitat una revisió: per a la seua aplicació immediata s’ha necessitat que la Generalitat Valenciana incrementara els recursos en el seu pressupost de 2023 amb la finalitat d’atendre els increments retributius de 2022 i 2023.

Des del mes de novembre, les universitats han treballat intensament en un document que incorpora 30 aspectes de millora per a assegurar una docència universitària àmplia i de qualitat en el sistema públic en totes les àrees del saber, així com per a consolidar un fons d’investigació que realment reflectisca les fortaleses del conjunt del SUPV.

En aquest últim apartat, cal destacar que totes les universitats del SUPV realitzen aportacions significatives en matèria d’investigació i transferència, amb diferències en funció del seu perfil.

La Universitat de València, la primera universitat valenciana, una de les majors d’Espanya, té uns alts estàndards en matèria d’investigació que es veuen reconeguts internacionalment: es troba en la posició 2-5 d’Espanya en el conegut rànquing de Xangai, entre les 81 i 115 primeres universitats d’Europa i en la posició 201-300 del món. És la universitat de la Comunitat Valenciana que ocupa la primera posició en impacte de la seua producció científica mesurada en cites per investigador o investigadora.

La Universitat Politècnica de València presenta un perfil d’especialització únic en la Comunitat Valenciana, està situada en la posició 401-500 del rànquing de Xangai i en el lloc 3-4 d’Espanya, de l’U-Ranking de rendiment de les universitats, elaborat per l’IVIE per a la Fundació BBVA.

La Universitat d’Alacant és la universitat de referència per grandària i antiguitat a la província d’Alacant i desenvolupa una important tasca en la prestació de serveis de formació superior i generació i transferència del coneixement, és la que més recursos de llicències de patents obté de tot el SUPV i es troba en el rang 601-700 del rànquing de Xangai.

La Universitat Jaume I, a més d’haver contribuït decididament al desenvolupament territorial de la província de Castelló, ocupa la posició 601-700 del rànquing de Xangai, especialment meritòria per a les seues dimensions. És la universitat de la Comunitat Valenciana que més projectes capta del Pla Nacional d’R+D de la comunitat per cada 100 professors, i la que fa un esforç més gran en formació d’investigadors per cada 100 professors.

La Universitat Miguel Hernández, amb un grau més alt d’especialització, manté un índex de rendiment en l’U-Ranking que la situa en el tram 13-21 de les universitats espanyoles. És la universitat que més patents genera per cada 100 professors de la Comunitat Valenciana i la que té un nombre més elevat de publicacions per investigador. Se situa en el rang 801-900 del rànquing de Xangai.

El document de millora de la proposta inicial de PPF ha aconseguit un 87 % de consens entre les cinc universitats. En aquest sentit, hi ha unanimitat a l’hora de concebre la diversitat de les universitats del SUPV com una fortalesa. És, doncs, necessari continuar avançant en la definició d’un marc estable de finançament, tant en volum com en criteris de distribució, que permeta a totes les universitats disposar dels recursos necessaris per a continuar complint de manera adequada la seua funció transformadora mitjançant la formació de titulats superiors, la generació de coneixement i la seua transferència a la societat.

Les discrepàncies observades provenen, fonamentalment, de la concepció que tenen les cinc universitats sobre la formulació del fons de finançament de la investigació. La proposta inicial sobrepondera determinats ítems vinculats als contractes amb empreses privades i no mesura proporcionalment i de manera equilibrada el conjunt d’activitats d’investigació, innovació i transferència. Aquestes anomalies són les que corregeix el document de consensos en la millora del PPF, més d’acord amb el perfil global del sistema universitari. No sols no es renuncia a tenir una potent R+D bàsica i aplicada basada en avaluacions externes rigoroses, capaç de transferir les innovacions basades en aquelles, sinó que, justament fa tot el contrari: aposta pel seu creixement com a segell d’excel·lència internacional.

A més d’incorporar la importància de transferir els resultats de la investigació a la societat, el barem per a la distribució del fons d’investigació manté la proporcionalitat deguda entre els seus diferents components. S’ha de partir de la premissa que el resultat del mesurament de l’activitat investigadora de les universitats siga homologable amb el que es desprèn del resultat dels mesuraments que efectuen altres sistemes estandarditzats, com els rànquings internacionals.

La Universitat Politècnica de València ha trencat unilateralment la unanimitat per mantenir una visió estreta sobre els components i fórmules de ponderació del fons esmentat, en la qual defensa que les millores introduïdes la perjudiquen en la distribució dels recursos obtinguts fins ara, després de 14 anys d’absència d’un pla de finançament.

Lluny de la realitat, els fons d’investigació han de garantir la fortalesa d’un sistema ja per si mateix robust en termes holístics, que col·labora entre si i es complementa, per a configurar un dels principals sistemes universitaris públics d’Espanya, amb una clara projecció internacional. El que no ha de fer és permetre focus de feblesa per apostes allunyades de la defensa de l’interès general, de la solidaritat, de la responsabilitat institucional i de la vertadera transferència social que realitzen les universitats al conjunt de la societat valenciana.

RESUM DEL CONTINGUT DEL COMUNICAT

COMUNICAT CONJUNT DE LA UV, UA I UJI SOBRE EL PLA PLURIENNAL DE FINANÇAMENT DE LES UNIVERSITATS (PPF) PROMOGUT PER LA GENERALITAT

• En un comunicat conjunt, aquestes universitats públiques manifesten el seu suport total al Pla Pluriennal de Finançament (PPF) de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana promogut per la Generalitat Valenciana.
• Des de novembre de 2022, i amb l’impuls de l’actual consellera d’Universitats, Josefina Bueno, les universitats públiques valencianes es van incorporar a les reunions de desenvolupament de la proposta de PPF elaborada per l’equip anterior de la conselleria, que no havia comptat amb la participació de les universitats.
• El document final del treball conjunt consta de 30 aspectes de millora per a oferir una docència àmplia i de qualitat i una investigació que reflectisca d’una manera real les fortaleses del sistema universitari públic valencià (SUPV).

• El Sistema Universitari Públic Valencià destaca per la seua fortalesa en investigació i transferència, amb un perfil diferenciat entre universitats (vegeu el comunicat). Hi ha unanimitat en el SUPV pel que fa a concebre la diversitat de les seues universitats com una fortalesa.

• El PPF ha de permetre un marc estable de finançament en volum i criteri de distribució que permeta a totes les universitats disposar dels recursos necessaris per a desenvolupar les seues funcions.
• El document final ha aconseguit un 87 % de consens entre les 5 universitats públiques valencianes.
  
• Les discrepàncies per a un acord unànime se circumscriuen, fonamentalment, a la formulació del fons de finançament de la investigació.
• La proposta inicial sobreponderava ítems vinculats a contractes amb empreses privades.
• La investigació universitària en el SUPV no sols es basa en la transferència de coneixement mitjançant contractes amb empreses privades, sinó que presenta un perfil global d’R+D bàsica i aplicada que abasta totes les àrees del coneixement.
• En el document de treball es planteja una proporcionalitat entre els diferents components de l’R+D i un mesurament de resultats homologables amb els rànquings internacionals, en una aposta pel creixement de l’R+D com a segell d’excel·lència internacional.
• La Universitat Politècnica de València (UPV) ha trencat unilateralment la unanimitat, motiu pel qual no s’ha arribat a un 100 % d’acord en els ítems del PPF.
• La UPV defensa que els canvis introduïts la perjudiquen en la distribució dels recursos que ha obtingut fins ara.
• Durant els últims 14 anys, les universitats han rebut recursos de la Generalitat Valenciana en total absència d’un model de finançament. El compromís del govern de la Generalitat d’implementar un PPF estableix un sistema financer estable, amb més recursos i amb criteris de repartiment que s’ajusten a la realitat del sistema universitari actual.
• Les universitats públiques signants del comunicat aposten per Pla de Finançament (PPF) basat en la responsabilitat institucional, l’equitat, la col·laboració i la solidaritat entre universitats i l’orientació a un sistema universitari públic robust i al servei de la societat, amb una docència, investigació i transferència de qualitat.