Amb el títol En defensa del territori. Davant els nous reptes del canvi global, lAssociació de Geografia Espanyola, integrada per un miler de professionals de tot el país i el Col·legi de Geògrafs, amb més de 1.500 col·legiats, han presentat aquest matí el manifest nacional amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient. Es tracta duna addenda al Manifest per una nova cultura del territori, ja que com ha explicat el seu president, el catedràtic de Climatologia de la Universitat dAlacant, Jorge Olcina, era necessari reafirmar els valors i els principis que aquest arreplegava i adaptar-lo als nous temps.
Idees principals del manifest
Quan finalitza la segona dècada del segle, i el nostre país comença a superar una de les més greus crisis econòmiques dels últims temps, sembla oportú reafirmar els valors i principis del Manifest per una Nova Cultura del Territori del 2006. El territori és un bé no renovable, complex, fràgil, amb valors ecològics, culturals i patrimonials únics que estan per sobre de la seua valoració econòmica, i que necessita una gestió responsable i ser planificat dacord amb principis de sostenibilitat des de lesfera pública. Tot això amb la finalitat dafavorir laccés a lhabitatge, la planificació i el traçat racional de les infraestructures, el desenvolupament equilibrat dels assentaments i lenfortiment i activació del sistema despais oberts. Leficiència econòmica, la justícia social i la sostenibilitat ambiental segueixen sent principis essencials que han dorientar la planificació i la gestió del territori, asseguren.
Els últims anys shan produït una sèrie desdeveniments que creen noves realitats i que mereixen reflexió i acció per a actuar i evitar que es cometen els errors que van ocasionar un creixement irracional de la superfície segellada, de balafiament de recursos i de deterioració de la qualitat i el caràcter dels paisatges. Levolució recent de leconomia espanyola, fins i tot a distància de superar la crisi, manifesta signes de millora que no es plasmen en el benestar social, ni en la disminució de les desigualtats econòmiques. En aquest context, sorgeixen veus des de col·lectius relacionats amb la transformació urbanística del territori que assenyalen lactivitat immobiliària com a causa principal i única per a recuperar els nivells de creixement econòmic i docupació anteriors a la crisi econòmica. Comprovem amb preocupació com àmplies capes de la societat espanyola es mantenen ancorades en aquests principis del creixement econòmic a qualsevol preu, durbanisme a la carta. Tret dalgunes iniciatives recents impulsades des de lescala regional i local, segueix present la mateixa dinàmica de degradació del territori com a generador de riquesa fàcil i especulativa. No sembla, en el context actual, que la crisi econòmica haja implicat un punt dinflexió, una lliçó apresa.
Per tot això, des del Manifest fet públic aquest matí, saposta per un nou impuls per a lordenació racional del territori en una societat complexa que ha de tenir en compte el següent:
1.- La necessitat de polítiques aplicades en tots els nivells descala: municipal, metropolitana, regional, estatal i europea en els processos de transformació i ordenació territorial.
2.- Les administracions autonòmiques han de fomentar processos de planificació territorial que integren duna manera efectiva les escales verticals i horitzontals i que preserven la connectivitat ecològica i funcional, dacord amb els nous reptes que imposa la globalització.
3.- La necessitat urgent dadaptar lespai geogràfic a lefecte del procés del canvi climàtic. El nostre país no pot quedar al marge daquests nous processos dadaptació dels territoris a lescalfament global.
4.- La garantia per part dels poders públics del dret a lhabitatge es converteix, sens dubte, en el repte principal de la planificació territorial i urbanística dels pròxims anys.
5.- Elaboració destratègies de desenvolupament i mesures específiques i urgents per als territoris de la despoblació rural, de baixa densitat i en procés de despoblació.
6.- Retallar tan prompte com siga possible la bretxa digital que hi ha en zones rurals, és un altre dels temes que cal considerar i aplicar accions, normes i polítiques dacord amb les necessitats reals daquests territoris, on la dimensió del local sense receptaris i amb vertadera voluntat de solucionar els problemes, és cada vegada més fonamental.
7.- Impedir la relaxació existent en el compliment de les obligacions dincorporar estudis i cartografies específiques en els processos davaluació de la sostenibilitat ambiental i territorial.
8.- Aposta decidida per les polítiques del paisatge i dinfraestructura verda del territori, especialment en els espais litorals, que es presenta com una oportunitat de disposar dinstruments dordenació del territori més estructurants i àgils que connecten les diferents escales espacials i els nivells dadministració política, amb un protagonisme destacat de la participació social.
9.- Els nous territoris del canvi global que sestan gestant en els últims anys, han dincloure lequitat i la justícia ambiental, la igualtat de gènere, leradicació de la pobresa, lactivació del patrimoni territorial i la transparència en els processos administratius com a objectius fonamentals de la seua planificació i gestió.
10.- De la manera intel·ligent com es planifique el territori en els pròxims anys dependrà el manteniment dels seus valors ambientals i la qualitat de vida de les societats que els habitem.