Després de la missa, a les 12:30 h s’ha procedit a la tradicional benedicció d’animals a la plaça del Carme d’Onil al costat de l’església parroquial, davant de la imatge de Sant Antoni del Porquet. Enguany s’ha canviat d’ubicació a proposta del nou retor, els últims anys es feia a la Plaça Major. Els costaners de la comissió d’amics de Sant Antoni han tret la imatge del sant fent una xicoteta passejada per la plaça del Carme, abans de la benedicció. Els colivencs i colivenques acompanyats de les seues mascotes (gossos, gats, aus, tortugues, etc.) han acudit fidels a la tradicional benedicció d’animals.
També, hem aprofitat l’ocasió per a visitar el carrer Sant Antoni (on se situen les antigues instal·lacions de FAMOSA, encara en peu); on està la creu del mateix nom, i allí hem visitat un bonic taulell ceràmic commemoratiu, amb la imatge de com estava aquest lloc en temps passats. L’antiga ermita de Sant Antoni d’Onil va ser derrocada entre els anys 1955-1960. Desapareguda als nostres dies, allà va estar el tríptic de Sant Jaume, d’ençà que derruïda l’antiga Església, al lloc de l’antic convent/monestir de Montserrat, va ser traslladat allà (s. XVII-XVIII aprox), ja que a l’actual església estava l’escultura de l’apòstol.
Actualment, solament queda la creu de Sant Antoni a la intersecció del passeig de la Mare de Déu de la Salut i el carrer de Sant Antoni d’Onil.
L’actual equip de govern de l’Ajuntament d’Onil vol començar a treballar i estudiar amb noves propostes i iniciatives per a potenciar aquesta festa de Sant Antoni, cercant més fórmules per a dotar-la de més contingut i tractar de donar-li així més força; ja que antigament era una festa important al poble d’Onil, segons ens han informat desde la Regidoria de Festes i des de l’església parroquial de la “Vila de les Nines”.
Sant Antoni a Onil, antigament, era sinònim de festa, animals, cucanyes, carreres pedestres populars i de xerinola al poble d’Onil…, però amb el pas del temps, malauradament, s’han perdut els diversos actes que se celebraven en aquesta població, amb motiu aquesta festivitat.
Fent un poc de memòria històrica; Sant Antoni era una vesprada molt festiva la del 17 de gener… eixe dia de Sant Antoni, les autoritats feien la “vista gorda” als bars de la Vila d’Onil, on es jugava al “monte”. El dia començava amb carreres de mules i cavalls, l’eixida estava en el primer “sifó” a l’altura de la Senia de Mariano Borles (on hui és l’antic edifici de “Famosa 2”) Antigament on estava la desapareguda empresa “Vicma”, i des d’allí fins a la Casa de l’Hort (bell palauet senyorial on es situa actualment el Museu de la Nina i la Tourist Info), es disputava la carrera tan singular de mules i bestiar sobretot. Després començava les carreres pedestres dels veïns del poble de totes les edats. Els xiquets eren els primers des de l’inici del carrer Portal, fins al final del carrer Major (al lloc on estava l’antic Ajuntament, on hi havia un conegut banc que fa poc temps va tancar). I a continuació es feia la cursa dels majors; aquests eixien a l’altura del gran xiprer del Convent de Sant Bonaventura o de la Immaculada. L’agutzil municipal feia una ratlla a terra marcant l’eixida, els carrers eren de terra empresonada i la meta o arribada d’aquesta cursa pedestre popular estava a la Plaça Major on estava el guàrdia municipal. Aquesta mencionada autoritat local entregava el conill al guanyador només arribar. Una gran quantitat de gent omplia els carrers, sobretot al carrer Major, on hi ha multitud de gentada que l’omplia de gom a gom.
Sobre l’any 1945 es va començar a competir en la modalitat de triple salt a la plaça Major. El reglament dels salts era a càrrec del guàrdia municipal i dues persones majors coneixedores sobre els salts. El saltador es col·locava a la ratlla marcada a terra per a tal menester. Flexionant el cos i braços, realitzava tres salts, on havia de quedar dempeus, amb una vara es marcava en el sòl; si perdia l’equilibri, es considerava nul, cosa que era molt constant. Es realitzaven tres rondes de salts i el millor salt de tots era el guanyador del premi.
Per aquells anys també s’incorporà el llançament de barra o pedra (similar als jocs populars de la festivitat de Santa Anna: curses, concurs de salts i llançament de barra), se n’anaven al començament del carrer Cardenal Payà, perquè el terra o sòl no estava arreglat com als altres carrers d’arena empresonada. Se situava la barra o pedra sota del ventre, podia tirar només amb una mà, bé eixint des del ventre o com els llançadors de pes en l’actualitat. No es podia passar amb els peus de la ratlla marcada quan llançaves, si en llançar perdia l’equilibri es passava torn a altre competidor, el tir era nul. Les vesprades d’hivern el fred era intens, aquella vesprada de Sant Antoni en les fàbriques no es treballava, perquè tots celebraven tal festivitat, els bars estaven replets de gent, després de les carreres hi havia dues sessions de cinema de vesprada i nit al cinema al desaparegut teatre Cervantes, on hui es troba la cafeteria del Tizzio. (Agraïm al blog Vilaplana Sousa d’Onil per la seua informació, on ens il·lustren amb aquesta detallada crònica històrica de com es celebrava Sant Antoni a la Vila d’Onil).
Esperem que la festa de Sant Antoni a poc a poc vaja recuperant l’esplendor que tenia fa molts anys al poble d’Onil!