El cronista de Xixona, Bernard Garrigós, repassa la història d’un dels edificis més singulars del municipi, la seua vinculació amb les tradicions religioses i els episodis històrics que encara es conserven en la memòria de la localitat.
Xixona és molt més que el bressol del torró. Els seus carrers, edificis històrics i tradicions amaguen segles d’esdeveniments que han contribuït a construir la identitat del municipi. Un d’estos llocs és la Torre Blai, un immoble situat prop del castell, la història del qual està estretament relacionada amb la devoció a Sant Sebastià.
Coincidint amb les activitats organitzades amb motiu del Dia Mundial del Torró, el cronista de Xixona, Bernard Garrigós, ha explicat alguns dels episodis més curiosos de la història local i la importància de conservar-los per a les pròximes generacions.
La Torre Blai, d’un possible molí medieval a un espai obert a les visites
Segons explica Garrigós, la Torre Blai podria tindre el seu origen en un antic molí d’època medieval. El que sí que està documentat és que, a mitjan segle XVI, pertanyia al notari Blai Bernabéu, de qui procedix la seua denominació actual.
Durant molt de temps, l’immoble va estar destinat a vivenda particular i no es podia visitar. No obstant això, els seus actuals propietaris han decidit obrir-lo al turisme, oferint la possibilitat de conéixer un espai d’especial interés per a la història de Xixona.
La torre es troba al costat del castell, en una zona estretament vinculada al passat medieval de la localitat.
El misteriós descobriment d’una imatge de Sant Sebastià
Un dels relats més coneguts relacionats amb la Torre Blai és el del considerat primer miracle de Sant Sebastià.
Segons la tradició oral arreplegada pel cronista, durant l’època de la conquesta cristiana una família hauria amagat una imatge del sant per a protegir-la davant d’una incursió musulmana.
Temps després, una altra família que habitava l’antic molí va començar a escoltar uns colps estranys durant la nit. En intentar descobrir d’on procedien, van comprovar que els sons pareixien originar-se a l’interior d’una paret.
La tradició conta que, en obrir el mur, van trobar una fornícula on estava amagada la imatge de Sant Sebastià.
Este episodi forma part de les creences populars transmeses durant generacions i constituïx un dels elements que expliquen la importància simbòlica de la Torre Blai per a Xixona.
El segon miracle i l’origen de l’ermita de Sant Sebastià
La història del sant també està relacionada amb un altre esdeveniment que, en este cas, compta amb una data documentada: el 24 de juliol de 1600.
Segons relata Garrigós, en una època marcada per l’amenaça de la pesta, Úrsula Morán, propietària d’una imatge de Sant Sebastià, va observar que la figura pareixia vessar llàgrimes.
Davant d’esta situació, el seu marit, Francisco Soler, va avisar les autoritats municipals i un notari perquè deixaren constància del que havia ocorregut.
La imatge va ser traslladada en processó fins a l’antiga església parroquial i, posteriorment, va tornar a l’immoble on es trobava.
D’acord amb el relat històric exposat pel cronista, aquell episodi va motivar que l’edifici acabara habilitant-se com a ermita de Sant Sebastià, situada a l’entorn del Raval.
Garrigós també aclarix que la imatge conservada actualment no es pot identificar amb seguretat amb la que hauria protagonitzat els primers miracles. Una distinció important entre la tradició popular i les evidències històriques disponibles.
Els escuts de la façana de l’Ajuntament també conten una història
Durant la conversa, Bernard Garrigós també es deté en un detall arquitectònic que pot passar desapercebut per a les persones que recorren el centre històric de Xixona: els escuts que encara es conserven a la façana de l’Ajuntament i als seus fanals.
El cronista explica que, després d’un incendi ocorregut en 1931, l’edifici municipal va ser reformat mitjançant unes obres que van finalitzar en 1934, durant la Segona República.
En aquella intervenció es van incorporar elements heràldics propis de l’època republicana, substituint la corona reial per quatre torres.
Garrigós recorda també la relació històrica de l’escut municipal amb Felip V i la Guerra de Successió, així com les modificacions que va experimentar al llarg del temps.
Estos detalls permeten descobrir com l’arquitectura conserva testimonis de diferents etapes polítiques i històriques, fins i tot quan el seu significat original ha deixat de ser conegut per bona part de la població.
Conservar la història per a les pròximes generacions
Bernard Garrigós porta prop de tres dècades dedicat a documentar la història de Xixona. El seu treball inclou l’elaboració de cròniques sobre els esdeveniments del municipi, que publica en el seu blog i compartix també amb associacions de cronistes.
L’objectiu és deixar constància dels fets, les celebracions i les transformacions de la localitat perquè puguen ser coneguts i estudiats en el futur.
L’obertura d’espais com la Torre Blai i l’organització de visites guiades permeten acostar este patrimoni a veïns i visitants, al mateix temps que desperten l’interés per episodis històrics que formen part de la memòria col·lectiva.
Una oportunitat per a descobrir que, darrere de cada edifici, cada escut i cada tradició de Xixona, pot amagar-se una història que mereix ser coneguda.
Notícies relacionades:
Xixona reinventa el seu sabor més emblemàtic en Alacant Gastronòmica i presenta Sweetrails per a atraure el turista més esportiu 
El nou Parc Auxiliar de Bombers d’Ibi impulsat per la Diputació entra en servei i millorarà l’operativitat i els temps de resposta 
La Generalitat decreta el confinament de 67 municipis d’Alacant per les fortes pluges 
Mutxamel i Sant Joan d’Alacant celebren este diumenge la XII Volta en Bici amb un recorregut de 14 quilòmetres 
De Ruta por…» s’acosta als oficis i a les tradicions d’Onil, Xixona i Villena