Les investigacions de l’INAPH de la Universitat d’Alacant a la Serrella de Banyeres de Mariola documenten una ocupació mil·lenària de la prehistòria a l’edat mitjana

Els nous edificis descoberts, originaris d’una primera ocupació andalusina, es caracteritzen per tenir plantes molt regulars i cuidades

Els arqueòlegs han usat mètodes de representació digital innovadors que combinen la fotogrametria, topografia digital i el modelatge del terreny amb LiDAR

Alacant. 19 d’octubre de 2018

Els investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant Ignasi Grau Mira i Julia Sarabia Bautista han desenvolupat investigacions arqueològiques a la Serrella de Banyeres de Mariola. L’origen d’aquestes actuacions està en el conveni subscrit per l’INAPH i l’Ajuntament de Banyeres de Mariola, a través del Museu Arqueològic d’aquesta localitat. Gràcies a aquest acord, l’INAPH ha desenvolupat una segona fase d’investigacions durant la primera quinzena d’octubre, després de les prospeccions arqueològiques d’abril del 2018. En aquesta ocasió, centrat en un dels llocs arqueològics emblemàtics de Banyeres i que fa créixer l’interès que té després de les últimes investigacions.

Els científics han pogut documentar la llarga i complexa història de la Serrella, que començaria en el tercer mil·lenni abans de l’era, en el període calcolític, es reprendria en els períodes ibèric i romà, al voltant del canvi d’era, i es desenvoluparia principalment en època medieval islàmica.

Juntament amb aquesta ocupació mil·lenària, els treballs recents han testificat una primera ocupació andalusina, al voltant dels segles XI-XIII, caracteritzada per la construcció d’un sector d’edificis que tenen plantes molt regulars i cuidades. Possiblement es tracta de residències destacades a les quals s’adossaven amplis edificis d’emmagatzematge. El descobriment d’aquestes edificacions obri un panorama interessant en l’estudi de la comunitat andalusina que va habitar aquest espai abans de la conquesta feudal.

Els arqueòlegs han fet una neteja superficial i un sondeig dels vestigis per a fer els plans de les estructures i entendre les diferents àrees d’aquest complex assentament. La Serrella té fortificacions, àrees residencials i, ara, els nous edificis descoberts. Per a aquesta actuació s’han emprat mètodes de representació digital innovadors que combinen la fotogrametria, la topografia digital i el modelatge del terreny amb LiDAR.

Es tracta d’una nova etapa d’estudis que preveu una àmplia investigació del paisatge antic a l’entorn de Banyeres de Mariola. L’actuació ha tingut la col·laboració d’estudiants del grau d’Història i del màster d’Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni de la UA, investigadors del CSIC i del Museu de Prehistòria de València.